Thiago, Cesc, Guardiola i dos passos

Se suposa que el primer que es devia preguntar si valia la pena fitxar Cesc Fàbregas tenint també Thiago Alcántara a la plantilla devia ser Pep Guardiola. I si el Barça està negociant amb l'Arsenal per Cesc i ahir va anunciar la renovació de Thiago fins al 2015 deu ser també perquè Guardiola devia respondre afirmativament a la primera qüestió i la secretaria tècnica i la directiva hi van donar el vistiplau i es van posar mans a l'obra per ajuntar el català i l'hispanobrasiler al mig del camp blaugrana amb Xavi, Iniesta, Busquets, Mascherano i Keita. Aquesta sembla la lògica més coherent, malgrat que l'anunci de la renovació de Thiago va descol·locar, almenys momentàniament, els que deien que l'arribada de Cesc havia de suposar la sortida de Thiago. La nova versió d'aquesta teoria és que la renovació té la finalitat d'augmentar el preu del traspàs del jugador, cosa que serà veritat fins que passi prou temps i no hagi passat. Ja sol ser així, en aquest club i el seu entorn, que és més important tenir raó i mantenir-la canviant de teoria que no pas analitzar quins poden ser els motius de les coses que passen.

Tornem al principi, doncs. Si Guardiola ha demanat el fitxatge de Cesc i un dia va dir que ell confia més en Thiago fins i tot que el seu pare (l'exjugador Mazinho) i el club ha actuat en conseqüència i l'ha renovat, potser que intentem entendre quin és el plantejament que s'ha fet l'entrenador mateix. Probablement cal veure en aquest plantejament una evolució del pensament del tècnic blaugrana, un pas més en el seu criteri com a entrenador, una nova aposta en la recerca de la millora del rendiment de l'equip. Anem a pams. En una entrevista amb aquest diari, Johan Cruyff va dir: «Guardiola, com jo, sempre va dos passos endavant.» Per entendre les coses més enllà dels rocambolescos debats de l'entorn, potser hem de mirar en quin lloc del futur s'ha situat Guardiola per resoldre el present. Que sigui un home de conviccions fermes no vol dir que el seu pensament sigui immobilista. Al contrari, com a persona intel·ligent que és, el seu pensament evoluciona. És cert que en el seu moment era reticent a incorporar un jugador com Mascherano. La pregunta que es feia no era si tenia prou qualitat, d'això no en dubtava. La pregunta era: «En el lloc de qui el poso?» La pregunta era pertinent, perquè el mig argentí era un jugador de primera línia mundial, titular indiscutible en el Liverpool i capità de la seva selecció. Si havia de venir al Barça, era lògic que volgués mantenir el seu estatus. Mascherano, però, va entendre molt bé quina era la situació i tenia molt clar que volia jugar en el Barça, i per això s'entenen les facilitats que va posar perquè es pogués fer el traspàs i que després s'integrés tan bé en la plantilla acceptant que no podia ser titular indiscutible. D'aquesta manera s'ha fet un lloc i ara, més que indiscutible, és un jugador necessari per a l'equip.

Amb aquesta experiència i veient que l'equip el que necessita ara són potencials titulars, Guardiola ja no es planteja «en el lloc de qui el poso?», ja sigui Cesc, Alexis o Rossi. En tot cas, es planteja: Què puc fer jo apujar el nivell de l'equip després de tres temporades d'èxit i d'evolució ascendent? Doncs, integrar titulars potencials a un equip que té una dotzena de jugadors de primera línia. I, a més, no frenar la progressió d'un jugador singular com és Thiago. La finalitat és repartir més els minuts de joc entre més jugadors que mantinguin el mateix nivell que l'onze actual més Mascherano. Aquest és el seu nou repte com a entrenador d'aquest equip.

L'altra part fonamental d'aquest plantejament és Messi. S'ha pensat en uns reforços que tinguin una manera de jugar a futbol i una personalitat que s'adaptin a Messi. Ja ho va dir Guardiola al final d'aquesta temporada: «Hem de fer que Messi se senti còmode perquè els èxits tinguin continuïtat.» Per tant, els reforços han de ser jugadors que s'adaptin a l'estil del Barça, que tinguin una personalitat allunyada d'Ibrahimovic i fins i tot d'Eto'o i que, a més, siguin de primer nivell mundial. No n'hi ha gaires, però ho són Cesc, que havia jugat amb Messi; Alexis, que és tan tímid i silenciós com l'argentí, i Rossi, que ve d'un equip que juga com el Barça. I també Thiago, que probablement entén més coses que el que opinen des de fora. Això sí, amb Thiago renovat i els preus que sonen per Cesc i Alexis (i si s'hi ha d'afegir Rossi), sí que s'haurà de vendre algun jugador. A partir d'avui, 1 de juliol, amb el canvi d'exercici comptable és probable que es vagin concretant operacions.