A fregir espàrrecs!

Finalment, Ryanair ha consumat la presa de pèl i diu que se'n va. L'espectacle d'aquesta companyia irlandesa tendent a la màxima impresentabilitat possible em genera una doble sensació: d'una banda, des del punt de vista de ciutadà que viu en un territori que basa una bona part de la seva riquesa en el turisme, penso que, ben mirat, bon vent i barca nova. Els hotelers m'han tranquil·litzat quan han dit que hi ha alternatives per fer arribar els turistes a casa nostra, i recorden com, fa anys, vivien dels vols xàrter. Si els hotelers, als quals els hi va el sou, diuen això, quedo tranquil. I d'una altra banda, com a ciutadà que ha exprimit tant com ha pogut la filosofia low cost per donar algun tomb per Europa quan ha pogut, em sap greu el risc real que tenim ara d'haver de patir de nou la condemna de viure tota la parafernàlia que suposa anar al Prat a agafar l'avió. Especialment, a la tornada del viatge en horaris extrems, quan saber que ets a pocs minuts de casa suposa una especial satisfacció. La crisi ens torna a la realitat, ens recorda que no som rics i que vivim en un país centralista on tot el que passa, o gairebé tot, té per escenari Barcelona o el seu voltant. Que no és tan lluny, ja ho entenc. Però feia goig en aterrar mirar per la finestra i reconèixer llocs familiars des de les alçades. Què hi farem…

És una llàstima que això del low cost hagi crescut a mans d'una empresa amb un estil tan lamentable. Aquesta filosofia ha servit per democratitzar la cultura del viatge, ha permès que molta gent ens hàgim plantejat sortides interessants, que hauran servit per obrir-nos una mica la ment, enquadrada en un entorn sovint massa pobre. Viatjar et fa savi. I el low cost, per desgràcia liderat per Ryanair, ha ajudat a fer-nos una mica més savis.

Aquests últims dies s'han escoltat paraules gruixudes: ens han fet xantatge, són uns impresentables, se'ls en va la bola… Tot indica que la negociació, si encara hi havia marge, acabarà en aigua de mal borràs. Quan es perd el respecte a l'interlocutor és difícil continuar el diàleg. Ja va passar a Girona, ara passarà a Reus. Una nova prova que quan Barcelona pot, ho pren tot. Un estiu vam tenir enllaç directe amb Mallorca amb un vaixell ràpid. Passada la prova, l'any següent se'l va endur Barcelona… Ara es repeteix la història amb els avions de l'empresa irlandesa, aquella dirigida per un tipus que es va donar a conèixer, en arribar a Reus, baixant de l'avió amb una samarreta del Nàstic; la mateixa que busca maneres de cobrar als passatgers el que no cobra amb el preu dels bitllets: que si la maleta ha de ser petita, que si no pots estirar les cames perquè hi càpiguen més butaques, que si els passatgers poden viatjar drets hi cabrà més gent, que si et venen loteria (pobres auxiliars de vol!), que si potser t'acabaran cobrant per anar a fer un riu… En fi: uns impresentables que han determinat decisions estratègiques en aquest territori, com l'ampliació de l'aeroport o l'aportació de diners públics (més de 3 milions d'euros ens han pres!!) perquè ens portin turistes. Entenc que als qui administren els diners de tots els hagi pujat la mosca al nas i hagin dit que ja n'hi ha prou d'aquest color. Se'n poden anar a fregir espàrrecs!

Estaria bé, malgrat tot, que algú es dediqués a buscar alternatives i a mirar si, a més de portar-nos els turistes que ens ajuden a viure millor, ens permetin a nosaltres, indígenes d'aquest territori, a fer el turista pel món sense haver de passar per Barcelona. Si ho aconsegueixen, obtindran el meu més sincer agraïment.