Fent història

Cada ics temps es destapa una notícia d'aquelles que fan història, que queden marcades amb ferro roent per deixar una cicatriu que restarà per sempre més a la pell de la memòria col·lectiva. L'escorcoll policial a la seu madrilenya de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), incloent-hi detenció del president de l'entitat, ha acabat de fer miques la poca imatge de què disposaven davant la opinió pública. La patacada és tan terrible que tindrà conseqüències nefastes sigui quin sigui el veredicte del senyor jutge que instrueix el cas.

Un estudi realitzat fa un parell d'anys demostrava que la SGAE era l'empresa més odiada pels espanyols. Els seus enemics, que es compten per exèrcits, s'han encarregat de mantenir una ferotge estratègia de desgast que la societat de gestió s'ha vist incapaç d'aturar. La imatge de la cruenta política de recaptació ha transformat els seus dirigents en aus de rapinya, tal com els dibuixava fa un temps un reconegut caricaturista.

Només els faltava això, que la Guàrdia Civil es presentés a la seu gaudiniana de la SGAE madrilenya a la recerca de proves que expliquin la desaparició d'uns suposats 400 milions d'euros. Sigui veritat o sigui mentida, un titular com aquest en plena crisi és totalment devastador. Mortal de necessitat.

La SGAE està fent història. Comencen a sortir a la llum empreses germanes que contracten altres empreses subsidiàries que cobren quantitats fastigosament altes per fer feines de consultoria. Tot resulta tan embolicat, que encara alimenta més la foguera que crema la imatge de l'entitat com si fos la bruixa de Sant Joan. El president de la SGAE, Eduardo Teddy Bautista, prestarà avui declaració davant del senyor jutge. Sobren les paraules. La seva imatge, com la dels que comparteixen cel·la amb ell, està ferida de gravetat.