Pressa per marxar de l'Afganistan
Els aliats occidentals tenen pressa per deixar enrere la guerra de l'Afganistan. El recent anunci del president Obama indicant que retiraria 33.000 soldats del país centreasiàtic durant aquest any ha estat rebut com una mesura insuficient per part dels seus crítics i també dels seus partidaris. Als EUA comença a prendre força la posició de “no convé eternitzar-se a l'Afganistan”. La lentitud de la retirada farà que quan Obama acabi el seu primer mandat hi hagi encara més soldats nord-americans a l'Afganistan que quan va ser elegit president. Els qui defensen una retirada més ràpida sostenen que els EUA ja han aconseguit els objectius que es van fixar quan van atacar l'Afganistan a finals del 2001: debilitar la xarxa Al-Qaida, destruir els santuaris jihadistes, enderrocar el govern dels talibans i, notablement, venjar els atacs terroristes de l'11-S del 2001 eliminant Ussama Ben Laden. L'únic objectiu en què Washington no ha reeixit és el de la construcció d'una nació independent i autosuficient, que s'ha vist frustrat per la ineficiència i la corrupció de les autoritats afganeses i també per alguns errors de precipitació i arrogància comesos pels nord-americans. Els crítics de la lenta retirada proposada per Obama sostenen que els EUA van intentar construir institucions modernes, eficients i formalment democràtiques en un país que, per començar, no n'ha tingut mai i que ha estat sempre dominat pels conflictes tribals, la corrupció i l'arcaisme institucional. Obama, aconsellat pels seus caps militars, no vol deixar l'Afganistan fins que els afganesos no puguin respondre de la seva pròpia seguretat, ja que tem que si es retira massa aviat passi el mateix que va passar al Vietnam després de la retirada nord-americana: que el règim de Kabul s'esfondri i els talibans tornin al poder.
I si els EUA estan impacients per marxar de l'Afganistan, els seus aliats europeus encara ho estan més. L'explicació és senzilla: a Europa, la guerra afganesa encara és més impopular que als EUA, i en un context de greu crisi econòmica, representa una despesa massa feixuga i d'elevat cost polític. Malgrat tots els recursos que s'hi han esmerçat, la història és tossuda i els vuit anys d'intervenció a l'Afganistan poden tenir el mateix destí que les anteriors intervencions d'imperis estrangers en aquell país.
