ca montes
Per al Graset, sobre lo Vendrell
Enyore la forma tan particular de fer de Jordi Vendrell, aquelles rialles seves
Estimat company consecutiu de columna. Com saps, fa deu anys de la mort de Jordi Vendrell, el radiofonista que diuen els entesos que va inventar-se aquesta franja de primera hora de la vesprada que ara tu gestiones en la ràdio que és de tots. Així que he pensat que enviar-te a tu aquest correu –aquesta columna– era com si d'alguna manera l'enviara a ell, de qui no conec des del 2001 ni l'adreça ni el codi postal.
Vull explicar-te que l'enyore. Que enyore la seua forma tan particular de fer, aquelles rialles, aquelles giragonses verbals, aquelles discussions a mort amb el Barnils, aquell “àpali” que deixava penjat el programa i marcava al tècnic de so, sempre a l'altra banda dels vidres, el final de l'hora. Ignore si aquest meu enyor és també d'alguna manera l'enyor del meu passat. Podria ser; que ningú no és immune a fer-se gran. Però vull pensar que com jo molts oients estaríem contents de seguir-lo escoltant, de seguir-lo gaudint. En qualsevol cas, però, més enllà de l'enyor, avui el que vull fer és reivindicar-lo. En els països normals, la gent que ha marcat la comunicació, que s'ha arrapat a la pell dels lectors, dels oients, dels teleespectadors, rep en l'hora del traspàs una allau de reconeixements que s'allarguen ritualment durant anys, no tant per a recordar-lo a ell sinó per a marcar fronteres que delimiten el límit de la seua bona feina, límit del qual no és permès baixar mai. Quan Tim Russert va morir sobtadament, a l'estudi!, als Estats Units semblava que s'acabava el món i que ni les eleccions importaven, ja. I em va impressionar veure que la gent havia fet d'aquell personatge públic pràcticament un membre de la família. Vaig pensar que aquell afecte cohesionava també el país i creava en la societat lligams que la feien més estable, més sensata, més respectuosa.
Tot això supose que tu ho saps millor que jo i que ho tens ben present. Disculpa'm, doncs, per haver-te triat com a excusa plausible per a parlar de l'amic Vendrell. I continua obrint els micros, per favor. Cada vesprada a Catalunya Ràdio.
