El poble és el notari

L'acord que donarà a llum els pres­su­pos­tos 2011 no ha estat pro­cla­mat ni per boca del Molt Hono­ra­ble ni a través de l'eminència que regeix el Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Conei­xe­ment. En un fet inau­dit (pel qual feli­ci­tem les llu­me­ne­res res­pon­sa­bles de comu­ni­cació a Pre­sidència) els nos­tres comp­tes van ser pro­cla­mats per una Alícia Sánchez-Camacho en autèntic estat d'efer­vescència cor­po­ral. Alguna cosa no fun­ci­ona al govern dels millors quan ha de ser la pre­si­denta de la ter­cera força del país qui esbombi orgu­llo­sa­ment la llei més impor­tant d'aquesta legis­la­tura. L'admi­nis­tració Mas acu­mula poder i capa­ci­tat de gestió, però no acaba de convèncer ningú: després de les elec­ci­ons al Par­la­ment, Con­vergència podria haver donat una esto­cada mor­tal al PSC més mori­bund de la història, però la seva poca traça ha acon­se­guit revi­far fins i tot figu­res espec­trals com ara Joa­quim Nadal. Mas també podria haver cedit en aspec­tes mínims dels pres­su­pos­tos i pac­tar amb una ERC que neces­sita com el pa que es menja allu­nyar-se de la marca tri­par­tit (pren­gui nota, pro­fes­sor Jun­que­ras).

Però el pre­si­dent ha dei­xat ben clares les seves pre­ferències. En efecte, aquest acord amb el PP no és un Majes­tic II. Pujol podia pac­tar amb Aznar –foto­gra­fia inclosa– perquè sabia ensi­nis­trar els cata­lans amb la cançoneta d'acon­se­guir com­petències a canvi d'afa­vo­rir la famosa gover­na­bi­li­tat de l'Estat. Actu­al­ment, una bona part d'elec­tors d'aquest govern han cre­gut en l'inde­pen­den­tisme velat d'en Mas: l'ambició teòrica del pre­si­dent ha fet que la gover­na­bi­li­tat d'un estat que té el cinisme de voler con­tro­lar-nos el deute men­tre encara ordeix trens d'alta velo­ci­tat mig buits hagi pas­sat a ser un assumpte diguem-ne secun­dari. Pujol va acon­se­guir que un Aznar ridícul afirmés par­lar català en la inti­mi­tat: però Mas només ha acon­se­guit fer enva­len­tir una Sánchez-Camacho que vol un fill amb edu­cació bilingüe. A la musa del PP no li calen foto­gra­fies, perquè té ben clars els rèdits d'aquest pacte sense alta­veus. Sobta veure com el pre­si­dent no és cons­ci­ent del preu que ens pot fer pagar a tots. Ens va pro­me­tre una ambició naci­o­nal sense límits. Artur; ara el poble és el notari.