Opinió

opinió

El perill d'un govern que encara fa d'oposició

Un dia de la set­mana pas­sada vam esmor­zar amb la notícia que el nou equip de govern de Cunit havia decla­rat la situ­ació de fallida a l'Ajun­ta­ment. La nova alcal­dessa asse­gura que s'ha tro­bat amb un deute de 15 mili­ons d'euros que l'antic govern havia ama­gat.

No tinc molt clar si em molesta més la men­tida, la invenció o la dra­ma­tit­zació política. L'actual equip de govern (CiU, ERC i ICV) ha basat tota la seva estratègia elec­to­ral en els comp­tes muni­ci­pals. El catas­tro­fisme sobre la situ­ació econòmica de l'Ajun­ta­ment ha estat el seu únic tema durant els 4 anys de l'ante­rior legis­la­tura. Han anat a Sin­di­ca­tura de Comp­tes, a fis­ca­lia, al Depar­ta­ment d'Eco­no­mia i Finan­ces de la Gene­ra­li­tat, han fet rodes de premsa, actes públics, han repar­tit fulle­tons a la ciu­ta­da­nia i, fins i tot, han pen­jat car­tells pel poble per denun­ciar el, segons ells, des­as­tre a què nosal­tres estàvem abo­cant l'Ajun­ta­ment de Cunit i la seva ciu­ta­da­nia. I, si no és que jo hagi estat abduïda pels extra­ter­res­tres aquests 4 anys i hagi vis­cut una rea­li­tat paral·lela, han votat en con­tra de tots els pres­su­pos­tos i liqui­da­ci­ons de comp­tes gene­rals que s'han pre­sen­tat pun­tu­al­ment als plens muni­ci­pals, per no dir de la resta de plens en què apro­fi­ta­ven qual­se­vol excusa per par­lar del deute. I ara diuen que no el conei­xien?

L'altre dia una com­pa­nya em va dir irònica­ment que el que més la diver­tia d'haver entrat en política era que la trac­tes­sin de xim­ple. No se m'acut una millor manera per defi­nir el que està fent l'actual govern. Volen que la ciu­ta­da­nia pen­sin que de debò no ho sabien, que la situ­ació és molt pit­jor del que pen­sa­ven, i així esta­blir l'opinió gene­ra­lit­zada que l'Ajun­ta­ment està a punt de ser inter­vin­gut i tenir jus­ti­fi­ca­des qual­se­vol de les seves actu­a­ci­ons futu­res, que no són més que les reta­lla­des soci­als.

El que pot­ser la senyora Mont­ser­rat Car­re­ras i els seus socis de govern no s'han parat a pen­sar és en el mal que estan fent a Cunit amb aquesta irres­pon­sa­bi­li­tat. La imatge de la ins­ti­tució i la segu­re­tat dels seus ser­veis depèn de la cre­di­bi­li­tat que aquesta generi. Si ells són els pri­mers que la des­pres­ti­gien amb les seves decla­ra­ci­ons i que escam­pen les seves misèries exa­ge­ra­des, el que pro­vo­ca­ran és que els proveïdors i els bancs fugin cor­rents. Lla­vors sí que cor­rem el risc que el con­sis­tori faci fallida de debò.

Durant 4 anys, l'equip de govern pre­si­dit pel PSC ha aguan­tat una situ­ació econòmica molt com­pli­cada i pro­vo­cada per tres grans cau­ses: 1). La pro­blemàtica de ges­ti­o­nar un muni­cipi que ha de donar ser­veis a gai­rebé 20.000 per­so­nes durant tot l'any i a 45.000 els mesos d'estiu, quan només rep trans­ferències de l'Estat i de la Gene­ra­li­tat per a 12.700 (perquè, con­tra el que tot­hom pensa, l'IBI només és 1/3, a part dels ingres­sos de l'Ajun­ta­ment). 2). La cai­guda de 4 mili­ons d'euros des de l'any 2008, ingres­sos en con­cepte d'ICIO. I 3). La volun­tat política del PSC de man­te­nir ser­veis, en espe­cial polítiques soci­als, en uns moments en què la ciu­ta­da­nia ho esta­ven i estan pas­sant molt mala­ment.

Efec­ti­va­ment és un model, qüesti­o­na­ble, opi­na­ble i fins i tot cri­ti­ca­ble, però és el model amb què el PSC va gua­nyar les elec­ci­ons de l'any 2007. Un model que pri­o­ritza la qua­li­tat de vida dels ciu­ta­dans i ciu­ta­da­nes del muni­cipi. Que no elu­deix la rea­li­tat i que estava fent esforços per ajus­tar el pres­su­post en des­pesa supèrflua i anar com­pen­sant de mica en mica el deute de l'Ajun­ta­ment fins arri­bar a l'equi­li­bri, l'any 2013. Però que té molt clar que la ciu­ta­da­nia no pot pagar el preu d'un pro­blema estruc­tu­ral de l'Ajun­ta­ment, en par­ti­cu­lar, i del finançament dels ens locals, en gene­ral. El debat mai ha estat si s'havia o no de reta­llar, sinó d'on calia reta­llar.

En aques­tes elec­ci­ons, la ciu­ta­da­nia ha apos­tat clara­ment per un canvi de model. Ha donat la con­fiança a CiU, la força política que durant 4 anys ha cri­ti­cat la gestió del PSC i ha defen­sat que ells ho farien millor. Doncs bé, ara ha arri­bat el moment que ho demos­trin. La ciu­ta­da­nia els ha esco­llit perquè gover­nin i no pas perquè con­tinuïn adop­tant el rol d'opo­sició. Però per fer-ho cal que enten­guin que el govern, per damunt de tot, ha de defen­sar la imatge i la cre­di­bi­li­tat de la ins­ti­tució i pre­o­cu­par resol­dre els pro­ble­mes de la ciu­ta­da­nia, que no són pas pocs, i molts estan ben allu­nyats de la situ­ació econòmica muni­ci­pal. Una altra cosa seria pren­dre-la també per xim­ple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.