Pajín

No hi ha manera, no aconsegueixes que parlin de tu per les accions del teu ministeri. D'acord, a hores d'ara tens menys feina que un tercer porter de futbol, però mira que encarregues campanyes i fas estudis apassionants... i, al final, la gran notícia és que t'han fotografiat en una platja de Menorca traient una mica de panxeta –la qual, tot sigui dit de passada, ja voldríem la majoria dels mortals de certa edat. Malèvols que són els paparazzi.

La veritat és que et dediquen un article, a El Mundo en concret, que fa caure la cara de vergonya. Diuen que no prediques amb l'exemple, i comparen la teva corba amb una recerca que has encarregat sobre obesitat infantil, amb un programa de seguretat alimentària... Evidents abusos verbals, que connecten amb autèntics problemes mèdics per ofendre amb un pretext simplement estètic. Els “quilos de més” que se t'imputen, segur que serien menystinguts per qualsevol metge i atribuïts a mentalitats escalfades per melics de discoteca.

La qüestió és marejar amb xafarderies de baixa estopa, quan el que realment et pesa al damunt és un litigi polític de gran abast. El mal és que la crisi està aprimant els nostres hospitals i l'atenció a les persones, i que el ministeri no hi pot fer gaire res perquè les comunitats autònomes s'ho han de pelar soles. El problema és que anem cap a una anèmia dels serveis públics, i mentrestant el govern espanyol continua amb la seva obesitat mental centralista. No tens uns quilos de més, benvolguda Leire Pajín, tens un ministeri de més.