Tragèdia

Dilluns recor­da­rem el setanta-cinquè ani­ver­sari d'una de les pit­jors tragèdies vis­cu­des a l'Estat espa­nyol, la que va pro­vo­car un grup de mili­tars que es van rebel·lar con­tra la democràcia repu­bli­cana. Sens dubte eren uns mili­tars mal­des­tres, perquè a sobre no sabien ni fer un cop d'estat com Déu mana, i l'alza­mi­ento naci­o­nal va dege­ne­rar en guerra.

És clar que els que encara defen­sen els rebels avui dia afir­men que la seva acció estava total­ment jus­ti­fi­cada pel clima de desor­dre i violència que es vivia lla­vors. Un clima mag­ni­fi­cat i al qual col·labo­ra­ven els matei­xos que es van revol­tar.

Encara més: alguns encara afir­men que la Guerra Civil va començar molt abans, quan Lluís Com­panys i el seu govern es van opo­sar a la victòria de la dreta a Espa­nya. Són els matei­xos que van repe­tint a tot­hom que encara els vul­gui escol­tar que al dar­rere de l'11-M hi ha ETA. Bé, pri­mer va ser ETA, després ETA en col·labo­ració amb uns ter­ro­ris­tes islàmics; després amb l'ajut dels ser­veis secrets coman­dats per Rubal­caba, etcètera. Que apa­rei­xen noves pro­ves con­tra­dictòries? Doncs es fabrica una altra expli­cació i avall, que fa bai­xada. És millor dei­xar-los estar, perquè aquesta gent, quan li por­tes la contrària, acos­tuma a enfa­dar-se.

Durant aquests dies sen­ti­rem argu­ments en defensa dels uns i dels altres, però ningú admetrà la part de culpa que van tenir tots dos bàndols. No: la culpa és sem­pre de l'altre, al cent per cent, i això explica per què, fa 75 anys, a l'Estat espa­nyol es va viure una matança que encara estem pagant avui dia.