Tragèdia

Dilluns recordarem el setanta-cinquè aniversari d'una de les pitjors tragèdies viscudes a l'Estat espanyol, la que va provocar un grup de militars que es van rebel·lar contra la democràcia republicana. Sens dubte eren uns militars maldestres, perquè a sobre no sabien ni fer un cop d'estat com Déu mana, i l'alzamiento nacional va degenerar en guerra.

És clar que els que encara defensen els rebels avui dia afirmen que la seva acció estava totalment justificada pel clima de desordre i violència que es vivia llavors. Un clima magnificat i al qual col·laboraven els mateixos que es van revoltar.

Encara més: alguns encara afirmen que la Guerra Civil va començar molt abans, quan Lluís Companys i el seu govern es van oposar a la victòria de la dreta a Espanya. Són els mateixos que van repetint a tothom que encara els vulgui escoltar que al darrere de l'11-M hi ha ETA. Bé, primer va ser ETA, després ETA en col·laboració amb uns terroristes islàmics; després amb l'ajut dels serveis secrets comandats per Rubalcaba, etcètera. Que apareixen noves proves contradictòries? Doncs es fabrica una altra explicació i avall, que fa baixada. És millor deixar-los estar, perquè aquesta gent, quan li portes la contrària, acostuma a enfadar-se.

Durant aquests dies sentirem arguments en defensa dels uns i dels altres, però ningú admetrà la part de culpa que van tenir tots dos bàndols. No: la culpa és sempre de l'altre, al cent per cent, i això explica per què, fa 75 anys, a l'Estat espanyol es va viure una matança que encara estem pagant avui dia.