Mitges soles a Barcelona
Barcelona necessita anar al sabater a posar-se mitges soles. ¿Se'n recorden, de les mitges soles? Vivim com vivim en la cultura del kleenex –ja saben: usar i llençar–, la cultura de les mitges soles s'ha perdut. Avui són pocs aquells que busquen un sabater –¿quants sabaters existeixen avui dia?– que els enganxi làmines de cuir o goma –mitges soles– per restaurar la sola original de les sabates gastades de tant caminar. ¿Per què posar mitges soles si a les botigues regentades per xinesos trobem calçat –tant se val que duri poc o acabis amb els peus adolorits– a baix preu? En realitat, coses de nous rics que no ho són. Potser convindria recuperar l'ofici de sabater i la cultura de les mitges soles. En aquest sentit, tot aprofitant la conjuntura política en què ens trobem –la crisi que ens colpeja i un nou alcalde a Barcelona–, goso de reivindicar la cultura de les mitges soles per a Barcelona. En poques paraules: no a les grans idees que es redueixen a un mer exercici retòric, no als grans esdeveniments que s'esgoten en si mateixos i als grans projectes avui irrealitzables. En lloc d'això, cal arreglar allò que es pugui, cal aprofitar allò que convingui, cal administrar prudentment els recursos que tenim. I no hem de perseguir objectius que, com sol passar amb les sabates xineses, fan mal als peus. I a la butxaca. ¡Mitges soles!
