Rudi

El teu rebuig granític de la plu­ra­li­tat que t'envolta, pre­si­denta d'Aragó, no té res a veure amb els teus orígens. Nas­cuda a Sevi­lla i filla de mili­tar, estic con­vençut que no és això; la teva robusta into­lerància segur que es basa en el mateix en què es fona­menta a València, a Mallorca i fins i tot a Per­pinyà. En un conei­xe­ment prou precís i rea­lista de la diver­si­tat que es vol era­di­car. No hi ha ignorància ni inca­pa­ci­tat, hi ha un diagnòstic cor­recte que porta a la volun­tat d'apli­car cirur­gia social.

Això fa l'exer­cici encara més cínic. Quan dius que dero­garàs la llei de llengües del govern ante­rior, no par­tei­xes de l'anal­fa­be­tisme enci­clopèdic. Tu saps que la llen­gua que es parla a la franja d'Aragó és el català; tu saps per­fec­ta­ment que allò no és cap xam­pur­reig lamen­ta­ble, que no està divi­dida en fra­gatí, tama­rità, o tor­re­ciu­ta­denc. Que no sig­ni­fica cap amenaça per a ningú, i que la dita llei és ben toveta, atès que no ofi­ci­a­litza, no obliga i no per­pe­tua res. Però ja et sem­bla massa perquè avala la veri­tat.

El pro­blema del teu PP, Luisa Fer­nanda Rudi, no és que li faci nosa massa català o massa poc. Li fa nosa la rea­li­tat, l'existència mateixa de l'idi­oma. I la teva pre­o­cu­pació no és defen­sar la finor filològica ni les moda­li­tats locals enfront de l'impe­ri­a­lisme pan­ca­talà –que no hi és ni se l'espera–. La teva fina­li­tat és, ras i curt, inter­ve­nir el que et sem­bla un tumor, una ano­ma­lia. Et molesta sobi­ra­na­ment que a Aragó s'hi parli català, i ho vols ampu­tar. El mal és que pot­ser te'n surts.