El Punt Avui

Rebo amb goig la notícia de la fusió d'El Punt amb l'Avui. Sempre s'ha dit que la unió fa la força, i és veritat. Més, tractant-se de dos diaris que es complementen: l'Avui aporta la veterania, l'haver estat el primer diari en català i haver-se guanyat un públic en tot el país. El Punt, nascut en les terres gironines, hi afegeix una diferència enriquidora i fa que el nou diari respongui més plenament a la realitat territorial catalana. I estic content perquè és un pas més, i més important del que pugui semblar, en la normalització de la premsa a Catalunya. Ha costat temps i paciència; semblava que la llengua catalana quedaria confinada a la premsa comarcal, i que l'Avui respondria només als lectors resistencials. Després vam veure com El Punt, ben arrelat al territori, s'acostava a Barcelona i que ho feia introduint-se als suburbis, teòricament més refractaris a la llengua catalana. Ambdós de bracet, el nou diari acaba de mostrar que el procés de la catalanització de la premsa cau com un fruit madur. Tot just consumat el matrimoni modestament m'atreviria a demanar a El Punt Avui que no s'allunyi del territori. I que, tocant de peus a terra, conreï el periodisme que trepitja el carrer. Que no es deixi absorbir per la gran política sinó que preferentment doni veu als ciutadans, fent importants les opinions de la gent normal.