Camps

Em preocupa el teu futur, camarada Camps. Perquè, aviam, insisteixes que ets innocent, que tot és un muntatge inflat per la premsa enemiga, i suposo que deus voler arribar al final del cas Gürtel, oi? Ara bé, si has dimitit per no perjudicar Mariano Rajoy en la seva aposta espanyola, aleshores vol dir que el podies haver perjudicat més encara. No sé veure-hi la lògica, però tant és, el demà pesa molt més que els raonaments.

Insisteixo, Cisco Camps, el que més em fa perdre el son és el teu futur. Després de guanyar les eleccions valencianes amb més vots que cap altre, d'omplir les Corts a rebentar de diputats del PP, ara t'han clavat l'empenteta. Que lleig, oi? Total per quatre vestits a mida, quan ja se sap que això, anar de franc a un bon sastre, és el mínim que se li pot concedir a un president de la Generalitat. I tens raó: pensar que estirant el fil es pot arribar a enxampar caça major és molt pensar, massa pensar.

El teu futur, malgrat tot, és el que em fa patir. Perquè mira que tens un passat impecable, amb el més gran full de serveis del llevant. Has combatut per eradicar els mals del progressisme i del pancatalanisme, que volien dissoldre el Regne en un magma sense personalitat. Has defensat les falles i la parla vernacla ben entesa, aquella que es guarda a casa fins que es floreix. Has contribuït a la grandesa de la terra amb grans projectes i construccions. I ara són capaços d'enderrocar tota la teva obra, fins al punt de posar en perill el teu destí lluminós... posant fre a la teva beatificació.