El gra de mostassa
M'ho agafo de lluny, de lluny per a la majoria de vosaltres, molt d'a prop meu, que vaig tocar-les. Parlo de la guerra civil, tan estrafeta que no en sabeu res. Però és ben cert i massa dit. L'Església, oficialment, va guanyar la guerra. Els bisbes l'havien beneïda de “cruzada”. I ja em teniu aquell home entrant “bajo palio” als temples.
No estranyi que, durant aquelles, es covessin els fanàtics anticristians que coneixem avui. I que, quan són més amables i no t'envien als seus inferns, et miren compassius i et tracten d'imbècil. Per a ells, l'Església i la fe de la gent han fet a totes. És un arbrot que ni serveix per fer estelles. Prenent-s'ho així, no estranyi que els agafés la ventrellada sabent-ne del festot de la Sagrada Família.
Parlant clar, conec tan bé els fanàtics que he d'aguantar a la meva banda, que no la puc errar tractant de fanàtics els de l'altra. Perquè Déu n'hi do de com ens les engalten els bisbes quan es troben per allà Navalcarnero. Sort que tinc prou esperança per no amoïnar-m'hi.
Per no amoïnar-m'hi, sé prou que, uns i altres, només veuen l'arbre i no veuen les llavors. Perquè, ai Déu meu, l'arbre fa mala ganya. I no parlo de bisbes i monsenyorials, penso en el pa de cada dia, amb el fet de calces avall i faldilles amunt (ja m'enteneu), amb les parelles desaparellades a fills més o menys afillats per quatre pares. Plego, no vull fer el plànyer, que no el faig.
Si només parlem de la paràbola del gra de la mostassa, malament rai, tot i que podem cofar-nos d'haver sembrat aquestes terres amb l'arquitectura més alada que hagi vist home.
L'esperança no és en l'arbre, és en les llavors. Tots som barreja de bon blat i mala cugula. Tots des de les Setrilles desconegudes a la mare fundadora canonitzable, fins al darrer dels homes que ni ha sentit parlar de cristianisme.
Tot home és un arbrot, amb llavors i mala saó. Més val no dir-se i redir-se que al món n'hi ha de molt dolents. Diguem-nos que tot home, tot home, és llavor de bona fe. I, a la llarga, llavor d'eternitat.
Encara que tregui foc pels queixals veient la Sagrada Família.
