‘Curriculum vitae'

Benvolgut senyor Roviralta, D'acord amb el que vam parlar, li trameto el meu curriculum vitae, en el qual trobarà els meus coneixements sobre diverses matèries del ram del saber, respecte a les quals puc acreditar el nivell obtingut al llarg de tots aquests anys (tots els que tinc), dedicats únicament a l'estudi. Que siguin tantes, les matèries, és degut a l'interès dels meus pares, convençuts com estaven que el saber no ocupa lloc, i que això no obstant sempre és possible trobar un lloc per al saber en el món laboral. Tant de bo sigui així. Com podrà comprovar, he agrupat els meus coneixements en dos blocs, seguint el criteri d'afinitat, que és el que se sol seguir. Li adjunto un dossier amb totes les certificacions acadèmiques i els títols universitaris aconseguits fins al moment present. Bloc 1: Ciències. Matèries estudiades: la biogenètica, la termodinàmica, la física quàntica, la química còmica i la seriosa. La química còmica se sol aplicar a la pirotècnica. La seriosa inclou l'analítica, en sentit ben ampli. L'anàlisi clínica, l'anàlisi lògica i l'anàlisi crítica són les que conec. També he fet estudis anaclínics i, a l'extrem oposat, estudis cataclínics. Vull dir amb això que en aquesta vida no tot és tan clínic com la gent es pensa. Ho tinc comprovat. Segueix la llista: la vella aritmètica i la gran matemàtica, mai no les deixo ni les he deixat. En els últims anys, m'he especialitzat en la cosmogènesi. Conec molt de prop la cosmogonia i (per què no dir-ho?) l'agonia del cosmos, el seu trist anvers. L'agonia prové del canvi climàtic, l'error sistemàtic que tots hem comès contra l'univers. No sé si cal dir que també faig gimnàstica. A dies alterns: gimnàstica rítmica els dies parells, gimnàstica estàtica els dies senars. Practico ciclisme els dies festius. Nedar, nedo poc. Quan entro dins l'aigua, gairebé no em moc. Cadascú és com és, i jo sóc com sóc. Bloc 2: Lletres. Conec la semàntica, la gran hermenèutica, l'exegesi bíblica i la Bíblia tal qual. Les llengües semítiques, sobretot l'hebraica, les conec a fons. Les llengües romàniques, filles del llatí, ja no cal dir que són per a mi igual que germanes. Estimo el llatí, que és la seva mare. Això ja ho diu tot. Manca saber, senyor Roviralta, si tot això serà suficient per fer de cambrer al seu restaurant. Espero que sí. I no cal dir que espero resposta.