La bossa buida de l'oncle Sam

Estats Units ha esquivat la fallida amb un acord parlamentari assolit a l'ultim moment, però és una solució insuficient, que ni deixa cap guanyador clar ni esvaeix els efectes de contagi que la incertesa pot tenir a l'economia mundial. L'única cosa que els legisladors nord-americans han aconseguit amb la seva decisió d'apujar el sostre de deute estatal és que no es torni a parlar de l'assumpte fins després de les eleccions de l'any que ve. La solució provisional a la crisi del deute no és un èxit per al president Obama, que es veu obligat a acceptar retallades del pressupost sense aconseguir una pujada dels impostos per als més rics, però tampoc no és una victòria per als conservadors, que no aconsegueixen res més que mantenir l'estatus fiscal.

La principal conseqüència de l'acord nord-americà per evitar la fallida per primer cop a la seva història és que oficialitza la incertesa. La bossa de l'oncle Sam es troba buida, i això té un efecte advers en les economies més febles del sistema capitalista, assetjades per la desconfiança dels mercats, com ara Espanya o Itàlia. La provisionalitat de la solució nord-americana demostra també que la influència dels poders econòmics als mecanismes de decisió política és encara més notable als EUA que a Europa. Les promeses de canvi amb les quals Obama va arribar a la presidència han estat relativitzades per la inèrcia dels interessos polítics i tot indica que els legisladors nord-americans no han fet gaire cosa més que guanyar temps. Mentrestant, la crisi global continua activa, la bossa resta buida, el sistema s'automedica sense guarir-se i el futur no promet solucions, sinó més problemes per a tot el món. Igual que d'altres potències en moments de crisi, els EUA s'han revelat incapaços de trobar una solució a l'altura del problema.