‘Potiomkin'

S'anomenava Antonio Sánchez Moya i era fill d'un venedor de diaris de la localitat de Mula. Feia el servei militar a la marina espanyola, a bord de la fragata Numancia. S'ocupava d'alimentar la caldera amb carbó. La nit del primer d'agost del 1911, quan només li faltaven quatre mesos per llicenciar-se, ell i sis companys més es van apoderar d'uns fusells i es van amotinar. Van aconseguir que els secundessin alguns altres mariners, però van ser desarmats i reduïts per la resta de la tropa.

Al consell de guerra es va dir que els amotinats pretenien enfilar cap a Màlaga, on forçarien l'adveniment de la república. Potser volien emular la gesta del Potiomkin. Però altres mormolaven que la revolta era contra els maltractaments, un menjar infame i uns oficials ineptes.

Les autoritats van voler creure que els mariners eren persones de poca cultura que havien estat influïts per Sánchez Moya, més instruït. Se'ls va acusar de conspirar amb els republicans de Lisboa i d'Espanya. Part de la premsa republicana, en especial la lerrouxista, de seguida va renegar del fogoner. No era un republicà, sinó un insubordinat. Qualsevol explicació que no combregués amb l'oficial era castigada: el director del Diario de Navarra va anar a la presó per haver reproduït un article crític ja publicat a altres mitjans.

Sánchez Moya va ser condemnat a mort. La resta de còmplices, a cadena perpètua. El 9 d'agost, tal dia com avui, el fogoner va ser afusellat a la badia de Cadis, a bord del mateix vaixell on s'havia revoltat. Deixava vídua.