Que guanyi el millor

En política, els processos de renovació mai no han existit. Si els partits els parlen alguna vegada de cares noves o de congressos fets des de baix, disposin-se a col·locar-se bé la bitlletera, perquè hi ha altes probabilitats que els la pispin. La política mai no comença de zero, i –com tot afer amb el seu art i trampa– és bo que sigui així. L'últim sidral d'ERC ho certifica: la futurible nova presidència encapçalada per Junqueras, i la seva direcció, pretenen desbancar Joan Ridao de la poltrona a Madrid, sota l'excusa d'un candidat renovador dit Alfred Bosch. El frau del vodevil és doble: primer, perquè Bosch ha estat militant d'ERC d'un temps ençà i, al seu torn, fou un dels intel·lectuals senyera d'un tal Josep Lluís, que el va nomenar coordinador de l'àrea d'història i pensament contemporani de la direcció general d'Acció Departamental (una d'aquelles entitats que a casa tota la vida hem anomenat xiringuito, per la qual es cobraven més de trenta mil euros l'any), actualment regentada per un altre esperit independent: el professor Ferran Sáez...

Paral·lelament, la nova direcció –tot i l'aparició esperançadora de Junqueras– no deixa de ser una macedònia de la gent criada a l'ombra de Joan Puigcercós i de dues persones de l'equip més íntim de Jordi Portabella (Oriol Amorós i Ester Capella). Per tant, si Junqueras és president d'Esquerra, desenganyem-nos, és perquè la vella guàrdia ho ha disposat així. I la disputa Ridao-Bosch no és sinó l'enèsima reedició de la lluita entre Puigcercós i Carod. No seré jo qui acusi ERC de ser un partit únicament marcat per les lluites caïnites. L'enemistat i la guerra oberta formen part de la vida de tots els partits, com mostra l'estima que es tenen Mas i Duran o Aguirre i Rajoy. La ineptitud d'ERC no és no saber evitar la lluita entre dues o més faccions, sinó la incapacitat supina del partit per treure profit dels conflictes per guanyar fortalesa i tirar endavant. Una ineptitud que –al límit– fa que haguem de fer passar per nou allò que ja és vell i que ha tingut l'èxit sabut... Dit això, sort a tots dos, i que guanyi el millor.