El retorn de l'era de la política

Mentre els líders polítics europeus es dediquen a interrompre les seves vacances per estar al peu del canó, un servidor ha interromput el seu ritme laboral per esbargir-se uns dies de la feina i també de l'actualitat informativa. Un cop retornat i vist com estan les coses, em fa l'efecte que a mi m'ha anat més bé que a ells. Vull dir que em veig jo més esbargit que no pas ells amb el control de la situació. Al Regne Unit, a més, han de fer front a la conflictivitat als barris marginals. Està bé sentir Cameron dient que “la violència no té justificació”, però es troba a faltar que hi afegeixi alguna cosa del tipus “la desigualtat i la injustícia social tampoc en tenen”. I que de la mateixa manera que amb tota la raó aplica mesures policíaques contundents contra la delinqüència, lluiti amb tanta energia contra la marginació.

Però els polítics, governants o no, més que marcar ells el rumb dels esdeveniments, aquests dies estan sotmesos a les inclemències que provoquen els mercats financers i es veuen requerits a prendre mesures per satisfer-los o si més no tranquil·litzar-los. A ulls dels simples ciutadans, doncs, fa l'efecte que qui ens governa de veritat són aquests ens més o menys abstractes que anomenem mercats, ja sigui per l'acció de simples especuladors que busquen beneficis apostant a la baixa o per la d'inversors més honestos, que també n'hi ha. Els analistes, mentrestant, ens expliquen que el que esperen els mercats dels nostres governants són coses tan òbvies i de sentit comú com ara serietat, cooperació mútua, coordinació en l'aplicació de mesures, capacitat de buscar el bé comú abans que el benefici particular... I quan ho llegeixo no puc evitar una considerable perplexitat. Jo que em pensava que això dels mercats era una cosa perversa i obscura, ara resulta que el que esperen dels polítics és el mateix que la majoria de ciutadans. Ara resultarà que els mercats i els ciutadans estem en la mateixa sintonia i que tenim els polítics situats en el punt de mira esperant-ne la reacció correcta. Jo faig cas d'un amic que es dedica a l'assessoria financera i que amb la màxima humilitat em diu: “Els economistes, deixa'm parlar en general, ho hem fet molt malament. El rumb del món l'han de tornar a agafar els polítics. S'ha acabat l'era de l'economia i ha de tornar la de la política.” Sí, però hauran d'estar a l'altura de la responsabilitat.