La intimitat al descobert
La gestió de la intimitat personal en la societat xarxa sempre m'ha encuriosit. Els especialistes subratllen dos factors nous: la crisi del sentit de la intimitat i la mateixa transformació del concepte. Si per intimitat entenem aquella dimensió de la pròpia vida que no desitgem donar a conèixer als altres, la intimitat és un àmbit secret, que volem guardar per a nosaltres mateixos o bé comunicar, confidencialment, a certes persones molt escollides.
La noció d'intimitat es transforma segons el perfil dels ciutadans. No tots participem del mateix sentit d'intimitat. La frontera entre allò públic i allò privat de cadascú varia, significativament, segons creences, conviccions, origen social i valors. Alguns ciutadans posen dins del sac de la intimitat les seves creences religioses, mentre que altres no tenen inconvenient a mostrar-les. N'hi ha que hi posen les seves relacions extramatrimonials, mentre que altres les expliquen, amb pèls i senyals, pels grans mitjans de comunicació audiovisual. També en aquest punt, la pluralitat social és ben manifesta.
La xarxa telemàtica és un gran aparador d'intimitats, un vertader mostrari de privacitats exposades a la llum pública, en la gran àgora planetària. Em sorprèn veure com alguns internautes exhibeixen impúdicament la seva intimitat i no em refereixo només a les tones de pornografia que circulen per la xarxa, sinó a la manifestació de pensaments, sentiments, vincles, angoixes, problemes, anhels i desigs personals. Alguns amaguen la seva identitat sota la màscara de l'anonimat o bé d'un pseudònim. Altres s'exhibeixen públicament i revelen els seus secrets afectius, els seus drames amorosos i relacionals cercant consell a l'altra banda de l'ordinador.
La vindicació del sentit de la intimitat no és un moviment reaccionari, ni nostàlgic. El dret a la intimitat i el deure de preservar-la és una conquesta històrica de la vida moderna, un tresor que s'ha guanyat a pols i és una mostra de civilitat, de bon gust i de decència. La intimitat s'ha convertit, en molts àmbits televisius i radiofònics, en pura mercaderia, en un negoci que mou immenses sumes de diners.
Aquesta invasió de la intimitat aliena és un signe de decadència i un retrocés moral. L'anhel de conèixer els draps bruts de l'altre, especialment si és un famós, és una constant. Se'n diu morbositat o curiositat malsana. Els programes que basen la seva estratègia a atiar aquest instint tan primitiu troben un immens filó en la societat de l'espectacle i guanyen en audiència a cada minut.
Aquesta exposició de la intimitat mata un dels processos més interessants en la vida humana, un ritual que fa la vida bella: la litúrgia de la seducció. La seducció solament és possible si l'altre guarda un secret, amaga quelcom que no vol revelar directament; que solament vol donar a conèixer gradualment, a través d'un pacte de mútua complicitat. La seducció desapareix quan tot s'exhibeix transparentment, directament, sense embuts, quan la intimitat queda al descobert i l'altre deixa de ser un enigma, un misteri, algú que desperta interès, per esdevenir un autòmat que respon a certs estímuls.
L'educació del sentit de la intimitat és un dels grans desafiaments que tenen avui les institucions educatives. Cal ajudar el nen a crear-se el seu propi àmbit personal, cal que vetlli per les seves coses, pels seus pensaments, que conreï els seus sentiments i els sàpiga protegir, com un tresor, de la mirada aliena.
