Avalots i models socials

Fa unes setmanes, afirmava en aquesta mateixa pàgina que “Europa serà multicultural o no serà”. Era una opinió, i també un desig, perquè les suposades alternatives a la multiculturalitat ens porten als moments més foscos, a temps totalitaris que mereixen restar a l'abocador de la història, on pertanyen. Tanmateix, quan esclaten els avalots com els que darrerament han sacsejat el Regne Unit, alguns s'apressen a assenyalar el model de convivència com a culpable. Va passar el mateix fa uns anys amb les revoltes de la banlieue parisenca, on es suposava que havia fracassat el model integrador i centralista francès. Ara, a Anglaterra, el presumpte fracàs és el del model britànic de societat multicultural.

En realitat, el motiu de les revoltes no és un model de convivència, sinó la marginació econòmica i social a què la crisi condemna a un ample sector de la joventut menys afavorida. En el cas francès, aquesta marginació es veia subratllada pels prejudicis racials, i en el cas anglès hi han contribuït el classisme i la indiferència de l'establishment i de part de la classe política.

No hi ha més alternatives a la realitat multicultural d'Europa que el retrocés a una mentalitat de fortalesa que no només amenaça la democràcia, sinó també el propi projecte de construir una Europa unida en la convivència i el respecte per a tothom. El remei contra futurs avalots és més solidaritat i més igualtat d'oportunitats, dos elements que eren escassos als barris de les ciutats angleses que han estat castigades pels esclats de vandalisme. Contràriament al que demanden els discursos populistes i xenòfobs, la millor Europa que podem desitjar ha de ser un àmbit de cohesió social en el respecte pels diversos grups que integren la societat.