Opinió

Tres transicions

El ‘cafè per a tothom' no ha solucionat el problema de l'estructura de l'Estat espanyol, al contrari, l'estat s'hi veu atrapat amb freqüents problemes, com ara els endeutaments de les CCAA

No és difícil aquest estiu tro­bar temes de con­versa. Fins i tot en els encon­tres de car­rer, on apa­rei­xen espontània­ment després de las fra­ses de cor­te­sia de rigor. De la crisi a les reta­lla­des, pas­sant pel pacte fis­cal. S'hi ha afe­git la con­vo­catòria d'elec­ci­ons gene­rals. Sovint s'intro­du­eix la frase feta “les coses han de can­viar”, la qual con­du­eix a fer referència a una deno­mi­nada segona tran­sició que en ser-ho, pres­su­posa la pri­mera i n'implica una valo­ració nega­tiva, i a una ter­cera, la naci­o­nal, que és el camí dife­rent que pro­posa
el pre­si­dent Mas.

La Pri­mera la vaig viure, Se sor­tia d'una dic­ta­dura i cata­lans i espa­nyols volíem una democràcia sense con­di­ci­o­nants. Tot­hom sabia a Espa­nya que s'havia de comp­tar amb Cata­lu­nya per reei­xir ràpida­ment en aquesta tran­sició que no
es podia pas eter­nit­zar si es
volia tenir un final pacífic. Cata­lu­nya la volia, però amb
una qüestió prèvia: l'accep­tació de la seva existència, de la seva llen­gua i del seu fet dife­ren­cial. És a dir, el seu reco­nei­xe­ment com a nació. Eren ele­ments essen­ci­als. Es va desem­bo­car en una Cons­ti­tució que es pretén que va ser con­sen­su­ada. En el procés previ s'havia fet evi­dent que també s'havia de subs­ti­tuir l'estruc­tura d'un estat que havia fet del cen­tra­lisme el seu sis­tema pre­di­lecte d'opressió, per una que har­mo­nitzés la uni­tat amb la diver­si­tat, i en aquest punt, on s'havien de reco­llir els ele­ments essen­ci­als esmen­tats, el con­sens no es va asso­lir i la seva manca es va suplir amb ambigüitats i inde­fi­ni­ci­ons.

El poder cen­tral, des del pri­mer moment es va pro­po­sar aigua­lir les quo­tes d'auto­go­vern que, mal­grat tot, Cata­lu­nya sem­blava acon­se­guir amb aque­lla pri­mera tran­sició, i ho ha va fer a través de dos ins­tru­ments, amb el cafè per a tot­hom i amb l'asfíxia fis­cal que l'admi­rat Ramon Trias Far­gas denun­ci­ava l'any 1985, en la seva obra Nar­ració d'una asfi­xia pre­me­di­tada. Les finan­ces de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, la ree­dició de la qual va
ser pre­sen­tada el 21 de juliol durant la Nit del Pen­sa­ment, que orga­nitza cada any la Fun­dació Cata­lu­nya i Democràcia, en l'acte de l'ator­ga­ment
del 15è Premi Ramon Trias Far­gas d'assaig polític.

El ‘cafè per a tot­hom' no ha solu­ci­o­nat el pro­blema de l'estruc­tura de l'Estat espa­nyol,
al con­trari, l'estat s'hi veu
atra­pat amb freqüents pro­ble­mes, com ara els endeu­ta­ments de les CCAA. Per això es demana una segona tran­sició que cor­re­geixi els defec­tes i
les limi­ta­ci­ons o els exces­sos de la pri­mera. L'expressió segona tran­sició és un tòpic encu­nyat per José M. Aznar l'any 1985 quan encara era líder de l'opo­sició i que a mit­jans del 2004 rellançava José Luis Rodríguez Zapa­tero, pro­cla­mant que ell la faria. Les coin­cidències entre PSOE i PP sobre d'un des­man­te­lla­ment dels rei­nos de tai­fas que és el Estado de las Auto­nomías sig­ni­fica una Nueva Recon­quista, una segona ració de cafè per a tot­hom, aquesta vegada defi­ni­ti­va­ment des­cafeïnat.

El Pre­si­dent Mas, a la Nit del Pen­sa­ment con­si­de­rava l'empit­jo­ra­ment que hi ha hagut en els dar­rers 25 anys de les acti­tuds pel que fa a la “nor­mal ac-cep­tació de Cata­lu­nya en el con­junt de l'Estat”, i feia, en la seva inter­venció, una impor­tant referència a la tran­sició naci­o­nal, la neces­si­tat de la qual havia pro­cla­mat en el debat d'inves­ti­dura, i al pacte fis­cal, insis­tint en la idea de plan-tejar-lo com una estació en la tran­sició naci­o­nal, i recor­dava també la neces­si­tat d'asso­lir grans con­sen­sos de país per poder tirar enda­vant aquests objec­tius, aler­tant dels con­sen­sos que només para­lit­zen i no ser­vei­xen per fer res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.