El Real Madrid

Suposo que tothom recorda aquella magnífica cançó de Raimon, a cappella, que diu: “Al meu país/ la pluja no sap ploure”. Tot seguit es pregunta qui portarà la pluja a escola “per saber com s‘ha de ploure”. Doncs, parangonant el genial cantant, i veient els darrers sotracs madridistes, penso que es podria cantar, amb la mateixa tonada, “Al teu país/ el futbol no sap perdre”, per continuar dient que qui portarà el futbol a escola “per saber com s'ha de perdre”.

No sé què seria de nosaltres sense el Barça, sense l'elegància de Guardiola i el talent de Messi i uns quants jugadors més. Més uns afeccionats que toquen la glòria amb la punta dels dits cada cop que el Barça ens dóna una alegria. I el millor de tot: el Barça sap guanyar. També sap perdre, encara que ho practiqui poc. Però el Real Madrid té aquesta assignatura pendent, per aprendre a escola.

Diuen els comentaristes, que en saben molt, i no com una servidora, que fa poc que ha entès què és un fora de joc, que el verí de Mourinho s'ha encomanat als jugadors, que si aquests fan un joc violent, agressiu i a mata-degolla és perquè el mister els ho ha ordenat. Lamento discrepar. El sinuós i astut Florentino Pérez, tan tocat i posat, no es mama el dit, i per més que los coros y danzas del madridisme, que tant de poder tenen, cridin que el Barça està bé, però que ells tenen l'incomparable Cristiano Ronaldo, tot i mirar de reüll les vitrines, antany plenes i ara ben buides, del subvencionat club (amb els diners de tots els espanyols, s'hi ha d'afegir), doncs per més que facin ostentació d'estar contents, sense títols no hi ha alegria. Que no ens estranyi, doncs, que les maneres de Mourinho i el joc dels jugadors vinguin de més amunt: “Vull títols, Mourinho, a qualsevol preu. Vull que guanyeu o sabreu qui sóc jo”.

Penso, doncs, que és la directiva qui no sap perdre i que no està disposada a anar a escola a aprendre'n. Si més no perquè el Madrid és Espanya, i “esos catalanes” no poden ser superiors. En economia, transports, energia i indústria, ja hi ha cervells que es dediquen a desmantellar Catalunya. Però en futbol, maleït sigui, o es marquen més gols que l'adversari o ja t'ho pots pintar a l'oli.