Que se la fotin on ja saben

Això de fer un article setmanal sense cap més cotilla que l'actualitat més general o més particular a vegades és més un problema que un avantatge. A vegades valdria més la pena que el director del diari et digués escriu només d'això i tota la resta ho deixes per als altres, que en saben més. Hi ha setmanes que parlaria de mil coses que han passat i n'hi ha d'altres que potser només hi ha tres afers interessants però que és un drama haver-ne de triar un. He dit drama i havia d'haver dit una altra cosa, perquè un drama és el que passen la gent que ho passa malament de veritat, al Sudan, a Trípoli o a Salt. No havia d'haver dit drama. Però em sembla que feia falta dir que segurament mai a la vida havia tingut la sensació d'escriure sobre un fet tan ridícul i penós com el que he triat.

Un Estat com l'espanyol que té un concepte tan sacralitzat de la seva Constitució, que riu-te tu de la xaria dels islàmics, i que ha convertit aquesta carta magna en el garant de les més carpetovetòniques idees d'unitat espanyolista i que a través del braç armat del Tribunal Constitucional unifica, sotmet i fa resplendir la uniformització... Espanya, doncs, ha decidit modificar la Constitució. I no ha estat per a una cosa tan democràticament espanyola com era introduir-hi una esmena perquè, si es donés el cas, pogués regnar i exercir de cap d'estat alguna infanta. No. Espanya una, amb el PSOE i el PP marcant el mateix pas, han decidit obeir la senyora Merkel i modificaran la Constitució per establir-hi que les administracions públiques no es poden endeutar sense control.

Estic força curat d'espants i em tinc per bastant fred. Però això sí que m'ha alterat. Per entendre-ho, m'he hagut de fer algun símil per poder mirar d'entendre que una cosa tant de sentit comú com és no estirar més el braç que la màniga i administrar els diners de tots amb seny s'hagi de posar a la sagrada Constitució espanyola. No és el que, sense cap llei que hi obligui, ha de fer qualsevol que es dediqui a la cosa pública? O estem en mans d'ineptes o estem en mans d'ineptes. Sí, estem en mans d'ineptes. És com si, com ens aconsellen els polítics en temps de calor, posem a la Constitució que s'ha de caminar per l'ombra i beure aigua sovint. O que... No. Prou. Permetin-me que digui el que ja en pensava, i ara amb més raó: que se la fotin al cul.