L'Espanya del bipartidisme
El curs polític comença enverinat i malhumorat a causa de la reforma constitucional “d'estiu” pactada per dues persones –Zapatero i Rajoy– que han volgut solucionar per la via ràpida les imposicions del Banc Central Europeu. Tots dos han aconseguit deixar clar que estem davant l'Espanya del bipartidisme. L'un perquè plega i no vol deixar més plats trencats al seu successor, que sap que serà Rajoy. L'altre, el futur president espanyol, a qui des de fa dies li han començat a tremolar les cames en veure que serà president i que avui li resulta més còmode pactar amb l'adversari oficial –el PSOE– perquè els enemics –com deia Churchill– els té a casa seva. Enemics que li apareixen quan ha començat a pensar en el nou govern.
Diuen que s'ha proposat, pel futur govern popular, fins i tot algun socialista transversal i salvador de pàtries que veu que el vaixell del socialisme s'està enfonsant. Hi ha rumors, no hi ha noms concrets. Rajoy també s'ha guanyat enemics pels possibles pactes postelectorals que probablement haurà de fer.
El PSOE i el PP s'han equivocat deixant CiU a l'estacada. Tot i que sovint la memòria en política és feble i hi haurà temps perquè els dos partits majoritaris festegin els nacionalistes catalans de CiU.
Zapatero dóna suport al bipartidisme, PSOE - PP, en lloc d'haver creat el consens general que tothom li va demanar fa gairebé vuit anys. Llavors, Zapatero era un personatge que volia passar a la història amb la mateixa imatge que va entrar-hi. La d'un polític que mai ha trencat cap plat, que ha nascut amb una estrella i que només les circumstàncies l'han portat al govern. Val a dir que les mentides d'Aznar li van jugar una mala passada en avançar-li quatre anys la presidència del govern. Se li ha notat que no va ser prou temps a l'oposició.
Tot plegat demostra que som a l'Espanya de Cánovas i Sagasta. Del blanc i el negre. L'Espanya del Barça i el Madrid. Tots els altres equips disposats a perdre contra els poderosos. L'Espanya que abans de començar a jugar la lliga veu que no la podrà guanyar ni l'Atlètic de Madrid ni l'Espanyol. La mateixa Espanya que veu que només pot governar el PSOE o el PP. I els altres, més els “indignats”, on tenen el paraigües?
