Que reformin les cambres legislatives
El Congrés dels Diputats i el Senat, com tantes altres institucions, necessitarien també una reforma en profunditat dels respectius reglaments i estructures. En la darrera sessió plenària del divendres passat en què es debatia i aprovava la proposta de reforma de la Constitució per incloure-hi els límits de l'endeutament de les administracions públiques, el diputat del PNB Aitor Esteban es queixava via Twitter que els seus col·legues del PP i del PSOE parlaven a l'hemicicle sense cap mena de contenció mentre intervenien els portaveus dels grups minoritaris, i callaven respectuosament quan ho feien els seus respectius representants.
Aquesta lamentable escena, però, només és una de les instantànies de la galeria de vergonyes que les cambres parlamentàries espanyoles enregistren, i no és pas la més patètica: només cal recórrer als arxius dels mitjans de comunicació per trobar la gravació o la descripció de moments en què ses senyories no es limiten a ignorar l'orador sinó que li adrecen tota mena de crits i d'insults, a vegades ostentosament i a vegades amb veu somorta.
Encara que estampes d'aquesta mena no ens vinguin de nou en un país en el qual milions de persones s'empassen programes televisius basats en la tafaneria, la difamació i l'abocament públic de les misèries personals enmig de discussions tavernàries, dels parlamentaris de les cambres legislatives de l'Estat caldria esperar-ne una actitud més civilitzada; és a dir, educada i, sobretot, política. Però no és així: molts diputats i senadors es despreocupen cada vegada més de la seva conducta parlamentària i social a la recerca de la notorietat i d'un currículum susceptible de sucoses recompenses, i descuren l'exemple i la dedicació.
Ara que entrarem tot seguit en la batalla política que ens ha de portar fins a les eleccions del 20 de novembre, convindria aconseguir que els candidats i els seus partits ens expliquin si aquest model de cambres continua essent el que prefereixen o si, en canvi, proposen algun canvi que corregeixi el desprestigi del sistema i ens estalviï espectacles innecessaris. Podrien, per exemple, eliminar el Senat, reduir considerablement el nombre d'escons del Congrés i sancionar l'absentisme i les males maneres.
