Gimeno

Els jutges no haurien de ser mediàtics, vas declarar fa un temps, i cal admetre que fins ara te n'havies sortit. Però t'ha tocat el rebre, Miguel Ángel Gimeno; com a president del TSJC has hagut de respondre per la interlocutòria dictada sobre la immersió lingüística a les escoles. I si bé estic convençut que has fet el possible per no ser el centre de totes les mirades, cal reconèixer també que no te n'has sortit airós.

Vas néixer a Binèfar, i vius i treballes a Catalunya com qui diu des de sempre. Formaves part de la progressista Jutges per la Democràcia, i quan el CGPJ espanyol et va nomenar fa un any, et vas comprometre a defensar i promoure el català “com a primera manifestació de la identitat”. No emergies de cap caverna, doncs; eres una promesa raonable per al país. Raó de més per haver-te desmarcat d'entrada. Però no; vas sentenciar, vas xiular i vas passar de llarg. Veni, vidi, mutis.

No és gaire útil sortir al cap d'un temps, impressionat pel rebot polític i social, al·legant que s'havia exagerat la cosa; o que s'havia fet una lectura massa crítica i dramàtica de la resolució; o que només s'estava parlant de casos concrets. Sobretot quan en una fracció de segon, el tribunal que figura que presideixes surt a esmenar-te la plana i dir que no, que és correcta la lectura d'unitat de destí en el que és universal. No vas anticipar la força de la reacció cívica, no vas mesurar la contundència de l'esbroncada espanyola. Això del xoc de trens va de debò, i alguns d'enmig ja comenceu a ser esclafats.