Rigau

No sempre un polític té tot el suport del món per plantar-se davant d'una injustícia. A tu, el destí t'ha servit aquest privilegi, i de moment l'has sabut aprofitar. Davant l'escomesa judicial contra la llengua pròpia del país, el govern ha donat el do de pit, com havia de ser, però s'hi ha afegit l'oposició, els sindicats i la societat civil catalana. Tu tens formació de mestra i de psicòloga, la qual cosa segur que t'ajuda a calibrar l'ambient al pati. Has vist que el pati s'exclamava i que es posava al teu costat, i has sortit amb força.

De vegades, malgrat l'evidència d'un acte hostil, el representant institucional que s'ha de plantar no encerta a fer-ho. S'arronsa, navega, esquiva... Tu no, i això t'honora. Vas sobreactuar? Bé, vas dir que estaves disposada a abandonar la política o arriscar el teu futur o afrontar multes i sancions per defensar la llengua catalana. Potser sí, però el dramatisme en els gestos forma part d'aquest teatre que és l'arena pública, i cal saber aprofitar les ocasions.

Sense agressivitat, sense agror, però amb fermesa, has escenificat el que la immensa majoria dels electors volem sentir. Que amb l'idioma no s'hi juga, perquè ho devem als que ens han precedit durant mil anys. Que la llengua a l'escola encara és més intocable, perquè es tracta del futur de l'idioma, es tracta dels nostres fills, es tracta de l'acord de convivència i es tracta de defensar el país que volem. Tot és important, tot és fonamental, tot és sagrat; i convé que algú entoni el ritual més solemne.