Deu anys després

Tothom recorda que ahir va fer deu anys dels atemptats als Estats Units. Molts ho van viure en directe, mentre miraven les notícies a la televisió. Un servidor no se'n va assabentar fins ben bé tres hores després, en acabat d'una meravellosa excursió pel Montgrí, amb pujada al castell inclosa. Recordo que va fer un temps excel·lent. Un d'aquells dies de setembre de cel blau esplèndid en què l'estiu encara no se n'ha anat però la tardor ja truca a la porta. Aquell dia, el món optimista que havíem encarat amb l'inici del nou segle va canviar de dalt a baix. La inseguretat va colpejar-nos a les portes de casa com no ho havia fet des de feia anys. El pas del temps ens ha permès relativitzar-ho tot plegat en més o menys mesura, però l'actual crisi econòmica, conseqüència segurament també d'aquell dia fatal, sembla que no ens deixi girar full. Potser és que cal, com diu Guardiola, que matinem i penquem més.