García Albiol

Dius que no, però sí. Després de tota la polèmica de l'Onze de Setembre a Badalona, després de les instruccions als ajuntaments del PP per eliminar l'adjectiu nacional dels cartells, ara rectifiques i assegures que l'any que ve tornaràs a permetre-hi la fórmula habitual... i estatutària. Gràcies, company, sabíem que eres generós de mena. De tota manera, si amb la bandera espanyola al balcó reclamaves el compliment de la llei, és evident que aquí també estaves obligat a complir la legislació, oi?

Pel que fa a la llengua, tornem al no però sí. D'entrada, participes de l'escomesa del teu partit contra la immersió a les escoles. És més, quan els altres partits de l'Ajuntament et plantegen una moció en defensa de l'idioma propi, anuncies que hi votaràs en contra. Però per pacificar els ànims, i mirar de no perdre la vara d'alcalde de Badalona, jures que mai no has actuat contra el català, i fins i tot et despenges proclamant que estàs a favor de la discriminació positiva del català.

Confesso que m'he perdut, benvolgut Xavier. Si no votes en defensa de la immersió, per quina mesura positiva apostes? Per la X del teu nom? Moltes gràcies de nou, ubèrrim edil, però com deia aquell, a part de la Providència, i d'una lletra, ens ofereixes alguna cosa més per salvar els mots? I mira, tots t'agraïm l'espectacle, però potser ha arribat l'hora de tocar menys el flabiol, Albiol. Primer la penya et seguia encantada i et veia diferent. Ara comença a veure't simplement desafinat.