Badalona

Als bada­lo­nins de la meva gene­ració ens va cos­tar anys i panys superar els com­ple­xos deri­vats d'un pas­sat mar­cat per la gri­sor de les fàbri­ques, la con­ta­mi­nació del mar i els quin­quis per tenir un cert orgull de ciu­tat. Hi van aju­dar la recu­pe­ració de la platja, l'eli­mi­nació de bar­re­res entre el cen­tre i alguns bar­ris, la ver­te­bració d'una soci­e­tat civil exem­plar i la nos­tra Penya, eri­gida en el símbol recur­rent d'una Bada­lona que avui pot pre­su­mir de mol­tes coses i, sobre­tot, de la seva capa­ci­tat d'inte­grar. Convé tor­nar a recor­dar-ho ara que la demagògia i el popu­lisme del nou alcalde ame­na­cen amb noves eti­que­tes. Ni som la ciu­tat del PP ni la dels pro­ble­mes de con­vivència. Som Bada­lona. I no per­me­trem que ningú ens faci tor­nar a anar pel pedre­gar.