Pedres velles a Sant Aniol

Ami em va sorprendre que a l'església de Sant Aniol hi hagués un mosaic antic pertanyent, de ben segur, a un edifici sobre el qual es va bastir la capella romànica. La meva ignorància va merèixer una resposta en forma de llibre: Aigua i conjunts termals a les ciuitates d'Emporiae, Gerunda i Aqua Calidae...sed uitam faciunt de David Vivó, Lluís Palahí, Josep M. Nolla i Marc Sureda; dediquen tot un capítol a Sant Aniol i les seves fonts i s'aturen especialment en els descobriments arqueològics que s'hi van fer quan se'n reformava l'església.

Ara ja sé que el que a mi em va semblar una pedra negra amb incrustacions blanques són “restes d'un mosaic d'opus signinum... de morter hidràulic amb tessel·les incrustades, majoritàriament blanques, de pedra calcària...”. Pel que fa a la construcció, els autors són cauts: “un paviment d'aquelles característiques, tan itàlic i tan antic, luxós, en el context cronològic i cultural en què ens mouríem, deuria correspondre a la monumentalització d'un lloc de culte preromà lligat a la natura.”

Remarquen l'existència d'un llac subterrani i la proximitat del naixement de la riera i pensen en un lloc de culte dedicat a la divinitat d'aquella aigua. Entenc que la monumentalització és romana i que es podria datar més enllà del segle primer abans de la nostra era. Entesos. Un lloc de culte antic que els romans assumeixen i que els cristians fan seu. A poca distància, la planta industrial de l'Aigua de Sant Aniol, el capital, la nova religió que s'imposa.

De tota manera, del meu article del juliol me'n queda un segon dubte: i les pedres tallades de grans dimensions que he vist i que encara són a la falda i el cim del turó en què s'estintola l'església? Algú em pot explicar qui les va tallar i amb quina finalitat? No em crec de cap manera que els pagesos les treballessin per fer parets de marge. He resseguit les velles feixes i us puc dir que hi ha molts marges que no tenen pedres i que en demanarien tantes o més que els que en tenen.

I he constatat que el que em deien el juliol, que s'enduien els carreus, és ben cert. Gairebé al cim del turó, aprofitant que s'ha explanat per fer-hi una pista esportiva de la casa de colònies que hi ha a l'antiga rectoria, les filades de pedra s'han esgarriat i les peces resten apilonades, esperant que el camió les tregui. Ja se n'han aprofitat per restaurar un mas a Sant Esteve...

Ja entenc que tot plegat només és una mania meva. I encara més possible: que la mania derivi de la meva manifesta ignorància. Però em quedaria més tranquil si algun entès hagués fet un estudi d'aquelles restes i em digués que no estem perdent cap testimoni d'alguna etapa de la vida de Sant Aniol, que ens és del tot desconeguda.