Cangurs

Ha començat el curs, i el tema de com els avis i en especial les àvies ajuden les famílies a conciliar treball fora de la llar i horari escolar torna a la palestra. Aquest any amb més motiu en haver-se reduït una hora l'estada a la escola. Per cert, si se'm permet el parèntesi, recordo que quan es va implantar la sisena hora gran part de la comunitat educativa i la parental van posar el crit al cel. Sembla que mai no estem contents.

La peça que tenim al teler consisteix a saber si els avis/àvies que fan de cangur exerciran de grat o per força aquesta hora més a què els aboca Ensenyament. Encara que potser no vindrà d'aquí, ja que l'important rau en si de costum es gaudeix o no dels néts, si els progenitors ho agraeixen o no, si queda clar o no que es tracta d'una ajuda voluntària.

Des de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), vàlida i assenyada entitat, s'ha reflexionat sobre l'assumpte i s'ha tramès una carta a la consellera en què es fa palès que ni progenitors, ni administració, ni escoles poden donar per descomptat que la retallada horària serà assumida pels avis/àvies. I es remarca el “dret a una vida jubilada amb la llibertat de fer servir el temps al seu gust”.

Sensates precisions que, amb tot, caldria matisar. El sistema escolar pertany a l'esfera pública, mentre que l'atenció als fills i néts correspon a l'esfera privada. Els parlamentaris que representen el poble fixen el mètode que ha de vetllar per l'aprenentatge i benestar dels alumnes, mentre que a la família li pertoca ocupar-se de les criatures quan surten de col·legi. Com ho facin, amb quins mitjans, amb quina bona voluntat o carregosa obligació per a la gent gran són qüestions privades.

L'acord entre pares i fills per tenir cura de la mainada s'ha de basar en el respecte vers la personalitat dels que ja són avis i la consideració vers les seves capacitats físiques. Els uns no han d'abusar, i els altres no s'han de deixar masegar.