LA GALERIA
El delicte d'ésser bo
En els meus temps d'infantesa, una agrupació local d'aficionats va presentar l'obra del dramaturg Jean Aicard titulada El delicte d'ésser bo. Ésser bo, per a alguns, encara avui segueix essent gairebé delicte. M'hi ha fet pensar alguna expressió que ja començo a estar tip de sentir una vegada i una altra referida a les persones honestes, i que ara, en aquest mateix diari, ha actualitzat el Sr. Enric Millo. Fa temps que no he ensopegat amb el polític gironí d'ençà de l'època en què estava a la coalició de CiU –abans de caure del cavall, doncs, en el camí de Damasc; perdó, de Madrid–, en què fins i tot havíem dinat de costat. Ho recordo perquè en alguna ocasió no vaig poder reprimir la meva ironia, i quan el cambrer li preguntava el segon plat jo m'anticipava dient-li: “Aquest senyor, solomillo.” S'ho agafava rient, d'acord amb la meva intenció. Doncs bé. Ara Millo pontifica, referint-se al regidor palamosí Fontanet: “És un bon noi.” La frase pretén ésser simpàtica per semblar benvolent respecte del regidor del PP que ha ignorat les ordres del partit en el tema de la immersió lingüística. En política, però, quan d'algú en diuen que és un bon noi o una bona persona, malament rai. Estan fent hipocresia. Se sol dir amb aire de perdonavides, com si es fes un favor, posant subtilment en guàrdia l'interlocutor sobre la solvència del referenciat. Dir que un polític és una bona persona és tant com dir que no arribarà gaire amunt. Els escaladors dels partits solen fer comentaris així amb un somriure per sota el nas mentre ells van pujant a còpia de dir, en el millor dels casos, mitges veritats, fins a situar-se a dalt de tot i quedar en aquella situació que l'altre dia algú ridiculitzava amb doble sentit en un correu electrònic que vaig rebre. S'hi veia una tortuga a dalt de tot d'un pal i els comentaris em van fer riure molt. “Ningú entén com hi va arribar”, “Aquest no és el seu lloc”, “Costa de creure que s'hi mantingui”, “Segur que algú la hi va posar per alguna raó”, “No hi hauria pogut pujar sola”, “Ets conscient que no farà res d'utilitat mentre hi sigui i arribes a la conclusió que el millor seria fer-la baixar”. Mentrestant, amb persones que a la vida no donen la imatge de ser tan bones, anem formant una classe de dirigents que justifica els escàndols que passen, les ineptituds i la indignació de la gent. La paraula bo, en el sentit de just, no l'hauríem de degradar per conveniències.