Sagarra ‘in memoriam'

Dimarts que ve es compleixen 50 anys de la mort de Josep Maria de Sagarra i, pel que sembla, les institucions d'aquest país pretenen una commemoració discreta, lluny del reconeixement públic que mereix la figura literària d'aquest escriptor i dramaturg. Únicament alguna conferència, la presentació d'un estudi sobre la seva poesia dramàtica i el muntatge teatral que Rosa M. Sardà va estrenar fa mesos sobre textos del poeta. Pobra oferta, quasi testimonial. Per això cal destacar el programa que el Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet ha preparat en la data precisa de la seva desaparició. Un acte d'agraïment popular amb la lectura de les seves Memòries, sobre la seva vinculació amb aquell poblet d'estiuejants on es va començar a fonamentar la personalitat del jove Josep Maria. “La meva infantesa hauria estat una manifestació ofegada, mutilada i raquítica, sense la gran contrapartida rural de la nostra finca de Santa Coloma de Gramenet, durant els tres mesos d'estiu.” D'aquelles estades familiars en nasqué un llibre d'adolescència: Els ocells amics, un tractat d'ornitologia inèdit, sobre el coneixement de les diverses espècies d'ocells que paraven en aquell món agrícola de les lleres del Besòs a la finca de Can Sagarra, avui Torre Balldovina. De ben segur que a algú li pujaran els colors per aquest oblit i improvisarà algun esdeveniment d'homenatge per salvar els mobles.