L'estiu dels Catarres
Jaka Lakovic els va citar en la celebració del títol de lliga del Regal Barça; llavors, les actuacions als programes del Basté o la Cópulo i, finalment, un estiu amb el calendari ple, ha acabat fent dels Catarres un fenomen seguit per adolescents, mares, pares i, fins i tot, el president Pujol; Jenifer ha estat, sens dubte, una de les cançons que més han sonat per les festes majors i discoteques aquests juliol i agost. Més enllà del fenomen puntual o anecdòtic, l'exemple de com ha arribat al cim del sector aquest tercet, d'arrels clavades als escenaris d'Osona i el Vallès, permet apuntar algunes reflexions sobre el sector. Més ara que s'acaba de celebrar una de les cites obligades de l'any musical a Catalunya, el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV).
Els canals amb què tradicionalment ha funcionat el sector musical, com a integrant de les conegudes indústries culturals, han arribat a un punt de saturació que han acabat perjudicant els artistes, mentre que les discogràfiques –sobretot les multinacionals– han estat les vertaderes cuineres d'un pastís que els ha donat milions d'euros. La capacitat d'aquells nouvinguts en el sector amb ganes d'explotar nous projectes s'ha limitat considerablement i l'objectiu de la rendibilitat per part de les discogràfiques fa que els riscos s'hagin de minimitzar. Resultat: estandardització de productes, barreres infranquejables pels productes d'autor i creació de circuits alternatius. El mateix MMVV va veure com es creava fa deu anys el circuit inVICtro, per a la promoció de grups emergents.
L'entorn digital de comunicació ha significat un alè d'aire fresc per a molts d'aquests grups novells. Per això, l'exemple dels Catarres; un producte nascut a la xarxa després de les experiències d'un parell de músics d'Aiguafreda telonejant grups de renom i, ja amb un peu al mercat, fent plans amb multinacionals que mai no van complir els seus tractes. Ells mateixos ho reconeixien en una conversa informal amb un mitjà de proximitat: “Sense el que hem viscut abans [dins els circuits comercials], no hauríem pogut tirar endavant el projecte.” Internet ha permès posar a les orelles del consumidor un producte diferent, que potser hauria quedat colgat entre l'allau de propostes d'una discogràfica. La xarxa ha demostrat que un producte enginyós pot esdevenir un fenomen de masses sense passar, precisament, pels mitjans tradicionals de la teoritzada comunicació de masses: premsa, ràdio i televisió. Internet, la bidireccionalitat, la interacció directa amb cada fan a través de les xarxes socials (Twitter i Facebook) genera una dinàmica que només controla el músic; li permet tenir un feedback instantani sobre les opcions que té el seu producte per triomfar: les més de 70.000 descàrregues del disc que s'han fet a la web del grup els avalen, si més no, comercialment. Un nombre de descàrregues que, en un altre entorn, voldrien dir que el grup hauria assolit dos discs d'or, equivalents cada un a 30.000 còpies venudes a Espanya.
Per a moltes bandes emergents, aquest cas representarà un abans i un després al Principat. Al costat de les noves formes de comercialització nascudes a la xarxa (Spotify, per exemple) i a què les discogràfiques s'hi ha sumat a ulls clucs en veure'n l'èxit, l'estiu dels Catarres és l'estiu en què la música dels anònims ha plantat cara al mercat. Potser l'estiu vinent ningú no recordarà qui era la Jenifer de Castefa, però segur que hi ha qui ja pensa que, amb enginy i Internet, encara hi ha esperança per triomfar en el sector. Aquesta és la seva herència.
