L'insomni americà

Una nit ben dormida serveix per espantar tots els fantasmes que truquen a la nostra imaginació; l 'insomni, en canvi, sol engrandir qualsevol temor. Ara que sabem que patia insomni crònic, potser entenem més bé per què el malaguanyat Michael Jackson va convertir la seva vida en un malson. Segurament ell, el nen que no volia créixer, mai va escapar del pou de les seves pors infantils. El tribunal que en jutja la mort ha assegut a la banqueta dels acusats el seu metge personal, Conrad Murray, i gràcies a aquesta declaració hem conegut més detalls de la sòrdida rutina nocturna a la qual s'enfrontava el rei del pop: anestèsics, sedants i ansiolítics li eren substàncies imprescindibles abans de ficar-se al llit, sobretot el Propofol, un potent fàrmac que s'administra per via intravenosa i que porta associat un perillós efecte secundari: el risc de patir una aturada cardíaca. S'ha d'estar molt desesperat per dormir amb una agulla sota el coixí però a vegades la desesperació és el combustible que alimenta la inspiració i qui sap si aquesta visitava Jackson durant les seves llargues nits desvetllades. És l'únic consol per als milions de fans que la setmana passada van poder escoltar el suposat enregistrament d'un Michael Jackson bombollejant paraules gairebé incomprensibles, del tot col·locat. La creu de molts creadors: bona dicció, males addiccions. Dels presumptes delictes que ara es jutgen, però, se n'hi troba a faltar un. Jackson vivia envoltat de luxes personals: agents de seguretat personals, assistents personals, metge personal. Tots ells van permetre que, en l'agonia final, Prince i Paris, fills del cantant de dotze i onze anys, fossin a primera fila. I això sí que no té nom.