Quan la convivència desafina

En l'anterior mandat municipal, Josep Pera féu una excel·lent feina com a regidor de Convivència, i va deixar referents suficients per haver-hi de recórrer en alguns dels actuals debats, tant locals com nacionals. En una ciutat trasbalsada pels diversos corrents immigratoris que hi han confluït, Pera, un agnòstic molt cristià, optà per aprofundir en el diàleg interreligiós per contribuir a la integració i cohesió ciutadana, conscient que molts nous badalonins portaven al farcell la càrrega ideològica de fortes creences religioses. Fins emocionava veure que en les festes patronals del poble, quan se celebrava el tradicional ofici catòlic, les primeres files de l'església degana eren ocupades per representants de la majoria de comunitats establertes a la ciutat, en una acció ecumènica, potser només cultural, que materialitzava la voluntat d'un projecte ciutadà disposat a sumar des del respecte a les tradicions més íntimes.

Ara i aquí, el ventall de confessions religioses és considerable, amb comportaments privats molt propis que, a vegades, tenen una repercussió pública inevitable. Talment, amb una comunitat musulmana nombrosa, fins amb diferents adscripcions, el Ramadà esdevé un referent de veïnatge i el seu trencament, una festa a tenir en compte. Aquell que té responsabilitats de govern cal que estigui amatent, inclús des de la laïcitat positiva, a les manifestacions religioses que signifiquen una aposta cultural important en un cert segment de la ciutadania. I en aquest camp estem retrocedint, i molt, en referència a allò que es consensuà durant la regidoria de Josep Pera.

El govern populista de Garcia Albiol ha negat espais públics per a la celebració de la fi del Ramadà, encara que la comunitat musulmana estigués disposada a pagar el lloguer d'uns poliesportius, i l'únic regidor del consistori que es confessa ateu ha convertit el fet en una batalla dialèctica. Els uns i els altres han fet de la religió un motiu de confrontació. Tot lamentable, però més lamentable encara que l'alcalde digués que les comunitats musulmanes seran tractades amb el mateix respecte i els mateixos drets que una acadèmia de ballet. Per aquí va el dau; ara només cal esperar de quina manera es tracta el programa processional de la Setmana Santa catòlica.