Viure per veure

Omar Jadr és l'únic menor d'edat de la presó de Guantánamo. Hi va entrar quan tenia 16 anys, acusat de matar un soldat dels EUA en un assalt a l'Afganistan el 2002. Omar té ara 25 anys. No sabríem de la seva existència si no fos pel documental que s'acaba d'estrenar a Londres (You don't like the truth). Abans s'havia estrenat al Canadà (Omar va néixer a Toronto), als EUA i a Xile. El documental es basa en una gravació real (un vídeo) que formava part dels arxius secrets dels EUA. El 2008 va ser desclassificat. I Patrici Henríquez (un xilè resident al Canadà) va fer mans i mànigues per obtenir-ne una còpia. I amb la col·laboració de Luc Coté va posar mans a la feina. El resultat és un documental de dues hores, que acaba de ser premiat al festival de Cinema Invisible de Bilbao. És possible que el puguem veure: TV3, la nostra, n'ha comprat els drets. Cal felicitar-nos-en. El documental, segons tinc entès, és una tremenda lliçó d'ètica. Dels nou anys de reclusió d'Omar, el documental en recull només quatre dies: els que va durar el duríssim interrogatori al qual va ser sotmès per un equip d'agents canadencs. Fa posar els pèls de punta. I convida a una reflexió catàrtica, que abraça els aspectes legals, científics, polítics i sobretot psicològics. D'acord amb la convenció sobre els nens soldats, ratificada tant pels EUA com pel Canadà, la detenció, no menys que l'interrogatori, eren il·legals. Omar no podia ni tan sols ser acusat de crims de guerra. Es dóna el cas que, el mateix any que Omar ingressà a Guantánamo (el 2003), Ivica Rajic, l'home que el 23 d'octubre de 1993 va arrasar Stupni Bo durant la guerra de Bòsnia (saldada amb 100.000 morts), va ingressar a la presó de Navalcarnero acusat de 37 assassinats. Amén de les violacions de tota mena, perpetrades per l'escamot de soldats bosniocroats que ell comandava. Rajik és un obsés de la neteja ètnica. El mes passat va sortir de la presó en llibertat condicional per bona conducta [sic] i perquè els pronòstics de reinserció eren favorables. L'associació d'excombatents (que el van amagar durant 10 anys) l'ha rebut amb els braços oberts. Ha complert només un terç de la condemna. Viure per veure.