Ciutadans i partits

Si la ciència demoscòpica no s'equivoca, ja podem donar per fet que la majoria dels diputats que representaran Catalunya al Congrés després del 20-N serà contrària a la voluntat majoritària dels ciutadans d'assolir el pacte fiscal. Hi estaran en contra els populars, que volen amorosir la seva negativa amb una difusa promesa d'escoltar les propostes que arribin de Catalunya. Però amb l'experiència d'aquella majoria absoluta d'Aznar, i allò que ha dit i fet la senyora Sánchez-Camacho els darrers mesos, hi ha cap possibilitat que el PP s'avingui a qualsevol demanda de Catalunya si no és a canvi de l'adhesió incondicional a la pàtria espanyola i la renúncia explícita a tota senya d'identitat catalana?

Hi estaran en contra els socialistes, la principal candidata dels quals, la senyora Carme Chacón, ha proposat un pacte fiscal federal. Té cap credibilitat una proposta que ve d'algú que es prepara per liderar no el socialisme català sinó l'espanyol; un socialisme que d'això del federalisme no en vol ni sentir a parlar, com ha demostrat a bastament? Hi ha cap possibilitat que els diputats del PSC, amb la senyora Chacón al capdavant, defensin al Congrés el model de pacte fiscal que aprovi el Parlament?

Només hi estaran a favor, doncs, Iniciativa, Esquerra i Convergència, la força que governa Catalunya i que ha situat el pacte fiscal en el centre del debat. Rebran el suport dels ciutadans que se'n declaren partidaris, del pacte fiscal? M'agradaria equivocar-me, però em temo que no. I llavors, què?