Memorial Democràtic
Al Memorial Democràtic s'hi està covant un conflicte que cada cop fa més mala cara, com aquell petit granet al qual no es dóna importància i que, ignorat com si no fos res, acaba convertint-se en un mal lleig. L'organisme creat durant l'anterior legislatura per preservar la memòria de la lluita per les llibertats i mantenir vius els valors democràtics està en aturada tècnica. Una situació que en altres circumstàncies aniria bé per poder recomençar ordenadament una tasca que va acabar una mica desgavellada, amb un tramat de problemes administratius complicats de resoldre i un edifici ruïnós al qual ha calgut buscar alternativa. Però aquest temps prudencial per fer les coses a poc a poc i amb bona lletra ha corregut en paral·lel a l'increment dels recels generats en el col·lectiu d'entitats que integren el Memorial, que en el fons no acaben de veure clar que el manteniment de la memòria democràtica recaigui en una conselleria controlada per Unió. Després de gairebé un any de paràlisi, doncs, el Memorial viu atrapat en un ambient enrarit pels prejudicis i els apriorismes d'uns i l'excessiva parsimònia dels altres. Cada dia que passa, les possibilitats d'entesa minven. I encara més treballós serà trobar algú que vulgui posar la cara com a director de l'organisme, a risc que la hi acabin trencant, metafòricament, és clar.
Desencallar el tema ja comença a tenir una certa urgència, tot i que les responsabilitats de la discòrdia són força repartides. Perquè l'actitud de “si no es fa com jo vull, no jugo” que han adoptat alguns representants de les entitats és tan poc seriosa com la poca diligència mostrada per l'administració.
