Tanta brossa per recollir
No serà de malastrugança que diputats i regidors cobrin només tretze pagues? El nombre tretze té una faceta nefasta que és la més popular, malgrat que també conté la idea d'inici d'un nou cicle. Potser més que una reducció lineal del seu poder adquisitiu, ens quedaríem més tranquils si s'incorporés a llurs sous la retribució variable en funció dels resultats aconseguits. I també si es convertís en costum el debat sobre les conseqüències de les decisions preses, en lloc del tapament recíproc de vergonyes. En una democràcia la irresponsabilitat és privilegi del cap d'estat, els desastres tenen autoria registrada. A Torredembarra, per exemple, varen començar a construir un teatre per a 500 espectadors, no l'han pogut acabar i ara és un edifici fantasma. Els diners que s'hi han llençat no es recuperaran mai, estaria bé que els qui van prendre la mala decisió d'emmerdar-s'hi tampoc no se'n recuperessin. No hi fa res si tothom va actuar amb la decència imprescindible, perquè la ingenuïtat en política no és cap virtut, i més aviat sol originar sofriments. No s'ha hagut de parar a causa de la crisi, la crisi és conseqüència d'haver pres moltes males decisions com aquesta durant massa anys. Ara a Esparreguera demanen als veïns que passin l'escombra pel seu tros de vorera, com es feia abans i com fan encara algunes dones que desconeixen el concepte de sostenibilitat. Però l'abans no tornarà a ser tal com era. Si ens volen inculcar un esperit de sacrifici i austeritat propis d'una postguerra mentre la fiscalitat es manté en els nivells actuals, ja es veu que la cosa no acabarà bé. No tenen idea de quina és l'autèntic descontentament que puja, que no té gaire a veure amb els carnestoltes dels indignats professionals. Ens clavaven impostos per tot i deien que era per donar-nos com més va més bons serveis, però s'ho han gastat en vicis. I ara les retallades seran en els serveis però no en els impostos, que d'una manera o d'una altra s'incrementaran. Qui esperen que s'animi a invertir, ni tan sols a escombrar el carrer, mentre ha de continuar pagant tantes despeses inútils i tants monuments al no-res? És un problema de creure en el futur, simplement, i de poder deixar als fills un món millor. Ni que es tallessin el sou a la meitat no ens engrescaran un altre cop mentre no canviïn les idees que ens han dut fins aquí i no ens convencin que no hi tornaran.
