El “tot Santa Coloma”

Conversava amb uns amics barcelonins sobre viure al camp o a la ciutat. La major part es declaraven urbanites, i lloaven el plaer que és sortir al carrer i tenir-ho tot a mà, les coses que necessites i l'oferta cultural. Jo em vaig pronunciar a favor de viure en un poble i vaig dir que enyoro els anys a Caldetes, que vaig haver de deixar perquè la meva feina, amb hores no regulars, la tenia a Santa Coloma. I vaig defensar, igual que ells (que deien que el que els agrada és que, vivint a Barcelona, fan escapades al camp, a la platja, a la muntanya...), que a mi m'agrada anar a Barcelona, però no quedar-m'hi. I, posats a triar –hi vaig afegir–, em trobo molt bé a Santa Coloma: és un entremig entre una ciutat i un poble. Tot i tenir una mica més de cent mil habitants, el terme municipal és petit, la gent omple els carrers i és impossible, quan surts, no trobar una colla d'amics i coneguts, amb qui t'atures a enraonar. Evidentment, no coneixes ni de bon tros la totalitat de veïns. Però sí els més representatius i els que són al capdavant de les associacions i entitats, els polítics, les botigues, les escoles... cosa que fa que tinguis la sensació de conèixer “el tot Santa Coloma”.

Aquí, per tant, a més de disfrutar de la proximitat del riu, de la muntanya i de molt de cel, fruïm del veïnatge, cosa que també contribueix a la qualitat de vida.