Relativisme moral i política

Sovint, el papa Ratzinger fa referència als perversos efectes del relativisme moral. En canvi, a l'Estat espanyol, els màxims dignataris ja cessats, que havien de tenir l'obligació de defensar i practicar unes normes mínimes i elementals de coherència ètica i de conducta irreprotxable, es salten a la torera tot allò que els hauria de ser, en pura lògica, legalment i moralment exigible. I ho fan visiblement per senzilles i repugnants raons d'ànim de lucre. Si ho trec avui a col·lació no és pel fet d'haver estat víctima d'una demanda presentada contra mi per José María Aznar, sinó perquè a la premsa internacional s'ha fet palès, aquests dies, que és persona involucrada en les malifetes del seu íntim amic Rupert Murdoch. Del meu cas personal, ja en parlarem un altre dia. Que és molt còmode presentar una demanda pagada presumiblement per la fundació FAES, que molts comentaristes qualifiquen de neofalangista i que és la més subvencionada amb diners dels contribuents de tot Espanya i tirant amb pólvora del rei i col·locar una persona en la tessitura d'haver de defensar-se amb diners de la seva modesta butxaca. I encara és més fort que, Aznar, en veure que el jutge el cita a respondre a les meves preguntes, opti per retirar la demanda (a canvi d'una carta de “no era la meva intenció d'ofendre'l”. Però, és clar, tal com diu la maledicció gitana “pleitos tengan y los ganes” i, naturalment, el susceptible abusananos no et paga les costes que tot plegat ha representat a Barcelona i al jutjat de la seva residència, és a dir, a Pozuelo de Alarcón.

De fet, et deixa penjada la llufa, una de tantes que ha presentat als tribunals de manera numèricament exagerada i totalment recaptatòria segons una estratègia que ha portat les coses fins a l'extrem de demandar també el meu amic Graciano Palomo, que va ser el seu biògraf oficial, igual que ho acaba de ser ara de Mariano Rajoy. Tot plegat no l'ha eximit, però, de ser víctima de la Santa Inquisició de la FAES, que, recordin, a Catalunya tenia de vicepresident, després d'un sopar (Orfeó – Palau – Obres i Subvencions) a Fornells –Menorca– amb “l'eximi patrici” Fèlix Millet, al qual, evidentment, Aznar no ha presentat cap demanda. Hi ha una dita popular que ho resumeix tot amb l'expressió “dels pecats del piu, Nostre Senyor se'n riu”, que podria complementar-se amb la frase: que pel que fa als pecats de corrupció, a Aznar no el preocupa ni la reputació. En fi, de tot aquest accident de circulació que ha tingut i per a les conseqüències del qual demanaré, un dia d'aquests, una col·lecta en tant que persona indefensa atacada per uns poders fàctics, intransigents. Uns atacs, normalment, executats per sicaris a sou que actuen com a agents provocadors, per exemple, al cup, diguem-ne fatxa, dels mitjans de comunicació. Però d'això ja en parlarem en una propera ocasió.

En un altre ordre de coses, en aquest país, en què, si vols saber el que passa, t'has de refiar de la premsa estrangera, ara ha esclatat una notícia a la City de Londres que explica com l'escàndol del News of The World de Rupert Murdoch porta molta cua en virtut de les actuacions delictives de l'empresa. Els dos principals grups assessors d'inversionistes dels EUA (ISS i Glass Lewis) han recomanat que els accionistes votessin contra la família Murdoch (que, amb només el 12% de les accions, controla el 40% dels drets polítics de decisió). A més a més, en cas de necessitat, el príncep Al Waleed bin Talal de l'Aràbia Saudita, té un 7% addicional de les accions i les posa a favor de Murdoch. En tot cas, la ISS ha recomanat que es faci fora Murdoch i, a la vista dels escàndols i els delictes que s'han produït, que siguin destituïts 15 membres del consell d'administració, començant per José María Aznar i Rod Eddington, exdirector de British Airways. Els fets, a hores d'ara, són els següents: setze persones detingudes pels delictes comesos i, entre elles, dos directors del diari (Rebekah Wade i Andy Coulson), aquest últim, per cert, cap de comunicació del primer ministre conservador Cameron.

Enmig, però, d'aquesta tempesta hi ha un persona que, “impasible el ademán”, es confon amb el paisatge a fi de seguir cobrant la retribució d'una empresa que, per vergonya mínima, s'ha vist obligada a tancar la nau capitana de la seva flota mediàtica. Amb la mateixa desimboltura amb què ha acceptat l'assessoria d'Endesa (empresa d'electricitat que se'ns va dir que havia de ser privada, perquè la titularitat estatal era molt cara i, a més a més, ineficient) i que ha passat a mans de la societat estatal ENEL, que, per a més INRI, és italiana. Serà segurament per l'amistat personal del beneficiari amb Berlusconi. En tot cas, queda clar que hi ha persones que no tenen miraments i que, malgrat el proclamat rebuig de tenir tractes amb terroristes, es precipiten a establir relacions amb el sanguinari Gaddafi i, just abans de la guerra que ara s'està acabant, segons El Mundo, donaven la benedicció als negocis del seu gendre amb un fill del dictador libi. Tot sigui per la pàtria.