Opinió

I ARA QUÈ, URBANITA?

La veritat de Santi Vila

La nova gene­ració de con­ver­gents que han acce­dit a la gestió del poder agrada per l'acti­tud desim­bolta. Els temps són difícils i la humi­li­tat és el millor antídot con­tra l'arrogància, que molts polítics exhi­bien com si fos­sin els amos del ranxo. Després d'anys de fan­tas­ma­des, la rea­li­tat s'ha pre­sen­tat en el cotxe del cobra­dor del frac. Per aquest motiu, cal començar a dir les coses tal com són. Fa uns dies, en una entre­vista al nos­tre diari de David Brugué a Santi Vila –dipu­tat i alcalde Figue­res–, el polític va fer una radi­o­gra­fia del país, amb sin­ce­ri­tat empor­da­nesa. Quan el peri­o­dista li va pre­gun­tar si ente­nia els “indig­nats”, Vila va con­tes­tar: “Si no estigués en la política activa segu­ra­ment seria un dels «indig­nats», perquè això és insu­por­ta­ble. El nivell de decadència a què ha arri­bat tot el sis­tema par­la­men­tari de par­tits que tenim ha com­por­tat una pèrdua de cre­di­bi­li­tat i d'auto­ri­tat bru­tal. Tot això s'ha de refun­dar i repen­sar ara.” No era un comen­tari opor­tu­nista perquè con­tex­tu­a­lit­zava el canvi que vivim, mar­cat per la misèria moral i l'espe­cu­lació d'haver esti­rat més el braç que la màniga. El més pre­o­cu­pant és la volun­tat de mobi­lit­zació que mani­fes­ten con­tra les mesu­res pal·lia­ti­ves alguns dels màxims res­pon­sa­bles del des­con­cert. La hipo­cre­sia és un dels botons per acti­var el micro­o­nes on ens hem ins­tal·lat. Cal­dria un judici glo­bal perquè s'assu­mei­xin res­pon­sa­bi­li­tats i eli­mi­nar les com­petències dels que van pro­vo­car el ter­ra­bas­tall.

Les decla­ra­ci­ons de Santi Vila no són mar­gi­nals sinó que obe­ei­xen a un estat d'una opinió pública, que també ha vist amb estu­pe­facció la con­nivència entre les cas­tes per no par­lar de la pro­miscuïtat. Els dies de l'ocu­pació de la plaça Cata­lu­nya, un altre impor­tant diri­gent de CiU em va dir que la diferència entre els par­la­men­ta­ris i els rebels és que els pri­mers no sabrien mun­tar un cam­pa­ment. I el país neces­sita mol­tes més coses que ten­des de cam­pa­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.