Era especulador, no empresari

Amés de la mort d'ETA, de l'assassinat de Gaddafi i de jugar-nos l'euro aquest cap de setmana (des de la crisi de Lehman Brothers, no havíem estat en una situació tant crítica) allargat per la manca d'entesa entre l'Angela Merkel i Nicolas Sarkozy –que per si sols ja tenen una claríssima importància política i econòmica– també s'ha produït un fet econòmic molt important: la destitució de la presidència de Sacyr Vallehermoso i, consegüentment, la renúncia com a conseller executiu del que fins ara havia estat el seu president, Luis del Rivero.

Fa molt de temps que intento diferenciar el que és un empresari d'un especulador (tauró) que bona part dels seus “èxits” empresarials els deuen a la proximitat i connivència amb el poder. El problema d'aquesta gent és que quan per les circumstàncies que siguin el poder canvia o s'allunya d'ells, també canvia la seva sort. És el que li ha passat al president destituït pel seu consell. I en els fets d'aquesta setmana, hi té molt a veure la data del 20-N i els previsibles resultats electorals. Un dels ministres més nefastos del govern de Zapatero és el d'Indústria, Turisme, i Comerç, Miguel Sebastian, amic personal de José Luis Rodríguez Zapatero, i amb una influència important. El ministre treballava als servei d'estudis de BBVA però quan es va produir el canvi de presidència va plegar. Quan Zapatero el va cridar per dirigir l'oficina econòmica del seu gabinet, va planejar el relleu del president del BBVA, Francisco González, i per executar-ho va fer servir el seu amic Luis del Rivero i Sacyr Vallehermoso. Una empresa constructora volia prendre el control d'un dels bancs principals amb una clara hostilitat. Una gosadia així només la pot fer qui té el vistiplau del govern. Aquell assalt, com era d'esperar, va fracassar però érem en plena època de la gran bombolla i Rivero va guanyar uns quant centenars de milions de plusvàlues en poc temps. Però com ens ensenya la faula de la granota i l'escorpí de la importància de naturalesa, el 2006 va intentar fer un altra assalt, en aquest cas a Repsol, comprant el 20% del capital invertint-hi 6.000 milions però, d'aquests, 5.000 milions eren d'un crèdit sindicat entre una vintena de bancs i caixes que van pignorar les accions com a garantia. Els primers maldecaps van venir quan les accions van perdre valor i els bancs i caixes van reclamar més garanties. El president de Repsol, vist l'entorn econòmic i amb una gestió de prudència, va proposar al consell –en què també hi havia Rivero– un repartiment de dividends moderats, la qual cosa desesperava Rivero, que estava en minoria, perquè tenia necessitat d'ingressar més diners per poder anar pagant els interessos del deute contret. Com el consell de Repsol donava suport al president Antoni Brufau, ell quedava en minoria i el deute venç al desembre, necessita imperiosament un altre refinançament i, tenint en compte com estan els mercats, diverses entitats s'hi neguen i volen que es vengui les accions.

Com que no se'n sortia, va canviar d'estratègia i va signar un pacte de sindicació d'accions amb la petroliera mexicana Pemex, per obtenir un 29,8% del capital que els podria proporcionar canviar a Antoni Brufau, i com que no arribava al 30% no va haver de presentar cap opa: tot, mil·limètricament pensat. La confrontació i el conflicte d'interessos va ser immediat, però sorprenentment, el regulador, govern i el ministre i amic Sebastian, mai no s'hi han pronunciat tot i que aquest pacte va suposar l'entrada de la competència en una empresa que, a més a més, és accionista de Gas Natural.

En el consell d'aquesta setmana de Sacyr Vallehermoso es va optar per evitar l'enfrontament i van destituir-ne el president, però la nefasta gestió de Luis del Rivero ha deixat a la constructora unes grans hipoteques de resolució molt difícil.