Motos

El món de l'esport del motor està col­pit aquest cap de set­mana per la mort del pilot Marco Simon­ce­lli en un esgar­rifós acci­dent a Malàisia. Simon­ce­lli és el segon pilot del mun­dial que perd la vida en menys d'un any. Ahir tot eren planys per al mala­gua­nyat Marco, que ha dei­xat aquest món en la ple­ni­tud de la seva joven­tut, tenia 24 anys. Lamen­ta­ci­ons en el sen­tit que tot­hom sap que el de les cur­ses de motos és un esport de risc i que, malau­ra­da­ment, aques­tes coses pas­sen, mal­grat les for­tes mesu­res de segu­re­tat en les pro­tec­ci­ons dels pilots i en els cir­cuits. Fran­ca­ment, tot ple­gat em sem­bla d'una hipo­cre­sia nota­ble. Què ens volen fer creure per defen­sar un espec­ta­cle digne dels temps dels gla­di­a­dors? Que tot aquest gra­pat de joves que hi cor­ren, molts d'ells de menys de vint anys, tenen assu­mit que hi poden per­dre la vida? I les greus lesi­ons que molts d'ells es fan cada set­mana? Que no els mar­ca­ran de per vida? Tot ple­gat jus­ti­fica aquest entre­te­ni­ment de mas­ses? No som, en teo­ria, en una soci­e­tat civi­lit­zada en què la vida d'una per­sona és el més impor­tant? Deu ser que no, veient els bàrbars de les motos i els que fa qua­tre dies van exe­cu­tar Gad­dafi.