De dins enfora
Com ho tenim per aquí enfora? No cal dir que amb molts problemes internacionals i europeus. I la política econòmica espanyola de la qual tant depenem? S'espera un creixement pel 2011 del 0,8%, atur cap al 21% i no se sap si es podrà complir enguany el sostre del 6% del PIB de dèficit de les administracions públiques, incloses les “autonomies”, que marca la UE. Aquestes estretors seguiran el 2012 i 2013, amb el 4,5 i el 3 % de dèficit màxim, de manera que vénen maldades per al finançament autonòmic i en concret per a Catalunya, que presenta un dèficit per sobre de la mitjana. Hom ja sap què dirà el Sr.Rajoy: “Les entiendo, sres. Más y Durán, pero ahora no toca.” I només falta el Círculo de Economía sense ni esmentar el nostre finançament!
l'únic que podem fer ara és anar de dins cap enfora, fer-nos-ho nosaltres mateixos, en circumstàncies que podem considerar fixes almenys a mitjà termini. Cal assumir ara les nostres dependències, de la UE, dels mercats i, no cal dir-ho, d'Espanya. L'actual govern de la Generalitat se centra molt, per no dir totalment, en l'ajust pressupostari dels seus comptes, des de com se'ls va trobar (dèficit pel 2010 entre el 3,6% del PIB català i el 4,1 segons siguin els criteris comptables). La Sra. Salgado la convocava a baixar a l'1,3 pel 2011 i s'està negociant a l' entorn del 2,6, fet que a sobre ens fa passar per mal administradors públics (ja vaig defensar que el conseller Castells mantenint un cert to de la despesa va aconseguir que el 2010, fent ajustos, no fos de recessió a Catalunya).
Ara aquests ajustos s'han de fer i comprenc la polarització de l'acció econòmica de la Generalitat. Quan es demana que no afecti lo social cal saber que aquest destí suposa quasi el 70% de tota la despesa de la Generalitat. Però el que trobo a faltar es més dedicació i energies a anar mostrant un marc de política econòmica per al país, amb els seus objectius quantificats en el temps i les seves mesures coherents. És la Presidència la que de tant en tant ho dibuixa i esbomba, però la Conselleria d'Economia, Finances i Universitats (no són massa coses?) s'hi refereix amb comptagotes, com si no anés per ella... I la d'Empresa i Ocupació? D'entrada se li va retallar el pressupost un 26%. Sabem que s'ocupa bé de prou coses com ara l'atracció i fixació d'inversions o les polítiques laborals.
PerÒ, qui assumeix el protagonisme de la política econòmica catalana, que, per cert, condiciona l'orientació del pressupost? I és que, malgrat la forta dependència de la política econòmica espanyola (fiscal, laboral, financera, reguladora, relacions amb la UE i els seus fons, exterior en general), hi ha certs marges d'actuació, sempre per sota dels que quan ens envalentim creiem: influència, la que es pugui a la política econòmica espanyola, ara en mans de Duran Lleida i Sánchez Llibre, per mi no gaire expertes. En fiscalitat, la Generalitat té molt poc marge, amb l'IRPF més val no jugar-hi, la reducció de successions ja venia d'abans i ja està feta, l'impost de patrimoni és ben just i per un augment considerable dels ingressos defenso l'ajust amunt de taxes i preus públics, que representen l'1,5% del pressupost de la Generalitat i el 5% als landers alemanys.
Política industrial? Hi ha recursos? En tot cas horitzontals ja que les empreses ja saben molt bé els sectors que poden rutllar (la famosa CARIC, que no sé a on és, pecà d'inexperta en això i en proposar una política laboral catalana!). Ah! no em cansaré de recordar-ho a qui calgui, desmemoriats, mal informats o espanyolistes a casa nostra: amb la meitat del nostre dèficit fiscal amb la hisenda central (mitjana 2005-2010) no hi hauria cap neguit de finançament, de despeses socials, d'infraestructurals i fins i tot de foment de l'activitat productiva. Que vostè ho vegi, lector (jo...)
