Orquestra

Acaba d'arri­bar a Cata­lu­nya una orques­tra del Bra­sil. Hi farà una gira fins al 4 de novem­bre, dia que actuarà al Palau de la Música Cata­lana, a Bar­ce­lona. Vostès es pre­gun­ta­ran a què treu cap que els en parli. Bé: la majo­ria dels músics són gent jove, d'entre 16 i 20 anys. Pot­ser això no els impres­si­ona prou, i tenen tota la raó. D'orques­tres com aquesta n'hi ha a cabas­sos.

El que fa dife­rent aquesta orques­tra és que la gran majo­ria dels seus músics són de famílies humils. Tan humils que alguns esta­ven a punt de con­ver­tir-se en meni­nos da rua; ja saben: aquells nens i nenes que viuen al car­rer i que es dedi­quen a delin­quir. Aquesta ini­ci­a­tiva, doncs, va evi­tar en un pri­mer moment que es con­ver­tis­sin en uns mar­gi­nats, i ara els dóna l'espe­rança d'un futur millor, que no està gens mala­ment en els temps que cor­ren. Si volen més detalls, el Presència d'aquest diu­menge en dóna.

L'orques­tra tocarà a Lleida, Girona, Vila-seca i Bar­ce­lona. Ho farà gràcies a l'ajut d'Endesa. Per cert, que aquí també hi intervé el Banc d'Ali­ments: tot­hom que vagi als con­certs hau­ria de por­tar un quilo d'ali­ments impe­ri­bles.

Vaig sen­tir l'orques­tra i alguns dels seus músics men­tre assa­ja­ven. Em va emo­ci­o­nar escol­tar una nena amb quinze anys aca­bats de fer inter­pre­tant un pre­ludi de Johann Sebas­tian Bach amb un vio­lon­cel que gai­rebé era més gran que ella. Però encara em va emo­ci­o­nar més veure com aquesta joven­tut bra­si­lera humil apro­fita a mort una opor­tu­ni­tat de millo­rar en la vida; una acti­tud que, em temo, no abunda al meu país.